 N. Font i Sagué
L'acte d'obertura de la commemoració del Centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya va tenir lloc als locals del CEC dimecres 16 d'abril. Van fer ús de la paraula Josep M. Puente i Montserrat Llorens, presidents del CEC i de la Secció respectivament, així com Francesc Gurri, president honorari de la secció investit en el decurs de l'acte. El professor Josep Ma. Panareda va pronunciar una conferència que sota el títol "Cent anys d'història i uns pocs per obrir un camí no fressat" va apostar per fer taula rasa del passat i abocar la secció en la problemàtica ambiental.
En cloure l'acte, la presidenta de la Secció va saber trobar un moment per a donar lectura a la carta següent:
|
Senyors,
La Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia (SCG) acordà d’adherir-se a la commemoració del centenari de la Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i fer-vos testimoni del seu reconeixement per la impagable tasca de recerca i divulgació desenvolupada en tots aquests anys, que esperem que només siguin els primers cent.
Així mateix us preguem que feu arribar la nostra felicitació al distingit soci del CEC, el senyor Francesc Gurri Serra, també membre honorari de la SCG, en ocasió de la seva investidura com a president honorari d'aquesta Secció de Geografia i Ciències Naturals, en la qual ens consta que ha deixat el fruit de molts anys de treball i generosa dedicació.
Rebeu una atenta salutació
Francesc Nadal Piqué
President de la SCG
Barcelona, 8 d’abril de 2008 |
|
|
La secció de Geologia i Geografia Física fou creada l’any 1908 i els seus promotors sorgiren del curs de Geologia que va iniciar l’any 1904 mossèn Norbert Font i Sagué. Els alumnes d’aquest curs realitzaren excursions que constituïen lliçons pràctiques, les quals conduïa el professor i decidiren constituir una secció autònoma, la qual fou presidida per Francesc Novelles i, darrerament, per mossèn Marià Faura i Sans.
L’any 1909 féu una crida per a realitzar un estudi hidrològic de Catalunya i decidí començar per la Plana de Vic. Circulà una enquesta encaminada a aquest fi i es feren molts treballs i excursions, però el traspàs de mossèn Font i Sagué que n’era el promotor deixà la cosa a mig enllestir.
El 1914 féu un curs de deu conferències el doctor mossèn Faura i Sans. El 1916 es procedí a una restauració i complementació de les peces procedents dels antics museus de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana, a fi de construir, amb les entrades en els darrers temps, un Museu de Ciències Naturals. Tenia acabat l’etiquetatge al final del present període. [226]
* * *
En la desena 1915-1925 [...] realitzà nombroses excursions d’interès geològic, moltes de les quals foren ressenyades en sessions científiques per Jaume Marcet, mossèn Ramon Bataller, mossèn Faura i Sans. Cal assenyalar per llur profit científic, les realitzades al cap de Salou, les diverses als congostos de Capellades i Figaró, a Cervelló, Papiol, les celebrades al Garraf, i sobretot la realitzada als Ports de Beseit, les excavacions a l’avenc de la Ferla, al riu subterrani de la Falconera, i les visites a les mines de Bellmunt.
Entre les conferències notables organitzades per aquesta Secció esmentem : les de mossèn Faura i Sans, sobre modelatge dels vents, els meteorits caiguts a Catalunya, l’estructuració de les comarques naturals; la de Salvador Vilaseca sobre geologia de les muntanyes de Prades; J. Roig sobre la Vall d’Aran; les de J. Marcet sobre la preparació i realització d’una excursió geològica i les representacions gràfiques en geologia.
|
Allò més notable fou, però, el Curs de Geologia, que donava mossèn Faura i Sans el 1917, el qual fou reprès amb el Curset de Geologia elemental professat el 1922 pels doctors mossèn Faura i Sans, mossèn R. Bataller, J. Marcet i B. Sarradell, amb projeccions, observació d’exemplars de fòssils i minerals, visites a la col·lecció de la Societat de Ciències Naturals i excursions per fer estudis damunt del terreny i el de Geografia Estratigràfica, del 1924.
La Secció organitzà la magna exposició cartogràfica de Catalunya del 1919, de la qual donem compte a part. Exerciren la presidència : mossèn Faura i Sans, Eduard Fontserè i Baltasar Sarradell, els quals obtingueren la col·laboració de Jaume Marcet, mossèn Ramon Bataller, J. Folch i Girona, Antoni Ribé, J. Andorrà i Josep Franch, entre altres que ocuparen càrrec de Junta. [267-268]
* * *
Organitzada per la Secció de Geologia i Geografia, aquesta magna exposició fou inaugurada el 24 de gener del 1919 i ocupà totes les sales i espais disponibles del Centre amb mapes, fotografies, gravats antics i relleus. Es volgué justificar l’oportunitat de l’exposició amb una col·laboració documental a l’estudi de distribució de les comarques catalanes, un impuls a la confecció d’un mapa de Catalunya, i una adhesió a l’assemblea de municipis que el dia de la inauguració tenia lloc al palau de la Mancomunitat. El president de la Secció de Geologia i Geografia, la vetlla va anunciar el significat de l’exhibició i a continuació el senyor Cèsar August Torras va donar la primera conferència de les que haurien de complementar-la. El senyor Palet i Barba, que presidia l’acte per delegació especial de la Mancomunitat i la Diputació, va enaltir la tasca realitzada per l’excursionisme, i el president del Centre, senyor Massó i Torrents, va declarar oberta l’Exposició Cartogràfica de Catalunya.
L’exposició contenia més de dos-cents documents gràfics, els quals foren registrats en un catàleg confeccionat pels doctors Faura i Sans, Jaume Marcet i Josep Franch. Hi col·laboraren totes les institucions i biblioteques catalanes i els més importants col·leccionistes particulars. seguir >>>
|
|
|
