La Facultat de Geologia (UB), la Secció de Ciències i Tecnologia (IEC), la Secció de Ciències de la Terra (RACAB) i l'Institut de Ciències de la Terra "Jaume Almera" (CSIC) van fer pinya per a retre homenatge de conjunt al Prof. Lluís Solé i Sabarís (1908-1985), qui fou un impulsor decidit i incansable de les activitats llurs. La considerable assistència a l'acte acadèmic celebrat a l'aula magna de la Facultat de Geologia el dia 5 de març de 2008 és bona prova del record inesborrable que el Dr. Solé va deixar en amplis sectors de la vida científica i cultural catalana.

La sessió acadèmica va ser presidida pel Degà de la Facultat de Geologia, Dr. Miquel Àngel Cuevas i Diarte, qui l'oferí als nombrosos familiars i als antics alumnes de l'homenatjat presents a la sala, així com a les generacions més joves les quals, sense haver-lo conegut personalment, n'han fet ja un referent indefugible de la història científica i cívica del país.

Les intervencions de recordança s'iniciaren amb la pronunciada pel Dr. David Serrat i Congost, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, per a ressaltar, per una banda, la faceta del Prof. Solé com a naturalista integral, no només com a geòleg i geògraf, encaterinat en la tasca d'ensenyant, creador d'una veritable escola, i publicista del millor caient, l'obra més destacada i significada del qual seria la direcció dels tres volums de la Geografia de Catalunya. I per altra banda, no menys important, per a destacar la trajectòria cívica desplegada en temps foscos i durs. En aquest context i com a contrast punyent, el Dr. Serrat va recordar amb especial emoció aquell dissabte de 1976 en el decurs del qual, després d'explicar amb vehemència i precisió magistral la formació de la fossa cerdana a l'expedició de la Societat Catalana de Geografia que commemorava el cinquantenari de la publicació de la monografia La Cerdanya de Pau Vila, la mateixa expedició acompanyava el seu president Dr. Solé en la visita a una altra fossa, a Bor, en la qual jeu el seu fill Oriol abatut per les forces de repressió franquista quan buscava la llibertat més enllà dels Pirineus.

Per la seva part, la Dra. Carmina Virgili, directora de la Secció de Ciències de la Terra de la RACAB, va recordar el neguit i dedicació del Dr. Solé per a modernitzar i engrandir la biblioteca de l'entitat així com el gran nombre d'iniciatives desplegades des de la presidència, la qual ocupà a partir de 1977. Tanmateix, va dedicar un capítol prou llarg de la seva intervenció per a referir-se a l'organització del Congrés Internacional de l'INQUA celebrat a Madrid i Barcelona el setembre de 1957, per la transcendència que va tenir de cara a l'obertura als corrents d'investigació estrangers tan poc coneguts aleshores a Espanya. Els treballs de sedimentologia del quaternari se'n van beneficiar de manera molt profitosa.

Finalment, el Dr. Manuel Fernández i Ortiga, director de l’Institut de Ciències de la Terra "Jaume Almera", va passar revista a la relació del Dr. Solé amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), iniciada el 1942 en crear-se l’Instituto de Estudios Pirenaicos (IEP) i culminada amb la direcció de l'Institut "Jaume Almera" entrats els anys setantes després de passar per l'Instituto Lucas Mallada. El recordatori de les activitats organitzades a l'estació de Jaca per l'IEP va ser motiu per evocar la profunda amistat que Solé va mantenir amb el Prof. Manuel de Terán així com el mestratge exercit sobre tota una generació de geògrafs universitaris a la secció barcelonina de l'Instituto "J.S. Elcano".

A la segona part de l'acte, el Prof. Christian Schlüchter de l’Institut für Geologie, Universitat de Berna, va pronunciar una conferència sobre el tema "Climate change and Alpine glaciers. Trees vs. Ice", una exposició excel·lent de les recerques portades a terme pel seu equip en relació amb la datació dels avenços i retrocessos de les glaceres alpines al llarg dels darrers deu mil anys per mitjà de l'anàlisi dels troncs d'arbre engolits pel gel en èpoques més o menys remotes i abocats a la morrena terminal en els nostres dies. [Pau Alegre]