<<< retrocedir  Davant la possible creació de vegueries (exigida pel nou Estatut) l’encaix de la Baixa Segarra esdevé altre cop problemàtic i difícil de conciliar amb el desig de configurar una unitat comarcal diferenciada. Quan el Govern treballà en la qüestió territorial l’any 2004, sembla que la majoria d’ajuntaments es decantava per romandre amb Tarragona. Tanmateix, diverses propostes d’organització territorial han partit del principi d’unir la Baixa Segarra a aquella vegueria on hi hagi Igualada: Barcelona en la proposta de Casassas i Clusa (1981) o la Catalunya Central en l’Informe Roca (2001). Per la mateixa raó, si la reivindicació de la vegueria del Penedès prospera, Santa Coloma de Queralt també haurà de considerar l’opció penedesenca, que hores d’ara compta amb el suport d’ajuntaments veïns com Argençola, Bellprat i Montmaneu, a més del d’Igualada.

Aquestes qüestions van ser tractades, si més no d’esquitllada, en una taula rodona celebrada al castell de Santa Coloma, com a cloenda a la sortida de la SCG a la Baixa Segarra (27 d’octubre de 2007). Aquest acte va ser organitzat per l’Ajuntament de Santa Coloma i comptà amb una àmplia presència de vilatans. Hi intervingueren Josep Ma. Carreras (de l’Associació Cultural Baixa Segarra, entitat que també col·laborà en l’organització de la sortida), Ramon Borràs, Sílvia Pomés (alcalde i regidora, respectivament, de l’Ajuntament de Santa Coloma), Josep Bergadà (gerent de l’empresa de prefabricats de formigó Hormipresa) i Santiago Berenguer (gerent de la cooperativa agropecuària Coperal). La temàtica abordada fou molt diversa, potser en excés; tanmateix serví per a conèixer de primera mà quins són els temes que principalment amoïnen els

Taula rodona al castell de Santa Coloma. D’esquerra a dreta: Josep M. Carreras, Sílvia Pomés, Ramon Borràs, Josep Bergadà, Santiago Berenguer i Jesús Burgueño.

colomins. La superació de la crisi del tèxtil gràcies a unes indústries de la construcció amb una orientació innovadora ha consolidat una important oferta laboral (900 llocs de treball, dels quals ocupen treballadors d’altres localitats) i la necessària presència d’immigrants (actualment un 15% de la població de Santa Coloma, essent-ne una tercera part marroquins i un altre terç procedents de Polònia i Romania); com a aspecte negatiu es registra una baixa ocupació femenina. Els prefabricats de formigó aporten si més no la meitat de la riquesa generada a Santa Coloma (estimada en 400 milions d’euros anuals). En un futur immediat el creixement de l’activitat industrial haurà de superar el problema de la manca d’aigua;   seguir >>>