Santa Coloma de Queralt és –juntament amb Calaf i Cervera - un dels nodes d’una comarca tradicional sense unitat funcional. Aquest sector meridional de la Segarra històrica –la Baixa Segarra– és un territori escassament poblat on Santa Coloma, a 25 km de les ciutats més pròximes, exerceix com a indiscutible centre de serveis i d’ocupació. Els mapes turístics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà identifiquen 9 municipis com a pertanyents al sector de la Baixa Segarra; fora de la província de Tarragona, també localitats com Bellprat i Argençola mantenen lligams significatius amb Santa Coloma. Als 3.107 ciutadans empadronats a Santa Coloma (2007), la resta de la rodalia només hi afegeix entre 800 i 1.600 habitants, depenent de la delimitació, més o menys àmplia, que adoptem per a la contrada. Pel que fa a superfície, la Baixa Segarra compta –segons com la considerem- entre 220 km² (més que el Garraf) i 275 km² (més que el Pla de l’Estany). Cap de la quarantena de nuclis de població d’aquesta rodalia té més de 150 habitants, fet que explica l’absoluta

concentració de serveis –fins i tot en el nivell escolar de primària– a Santa Coloma.

Aquest sector polèmic de la divisió comarcal vigent té, doncs, una escassa entitat demogràfica, només equiparable a l’Alta Ribagorça. La comparació amb la comarca pirinenca resulta encara més lícita si tenim en compte que tots els municipis de la Baixa Segarra tenen reconegut legalment el caràcter muntanyenc; al terme de Conesa s’assoleixen els 895 m d’altitud i més al Sud (allà on les cuestas es redrecen en contacte amb els plecs de les serres prelitorals i la litologia de conglomerats es resisteix a l’erosió) Sant Miquel de Montclar s’alça a 948 m. L’altitud dóna caràcter al país i fa que l’adscripció d’aquesta rodalia segarrenca a la Conca de Barberà no lligui amb el paisatge ni amb el

sentiment popular, atès el nítid contrast existent amb la Conca pròpiament dita en gairebé tots els aspectes geogràfics: clima, relleu, sòl, conreus, poblament, arquitectura, activitats econòmiques...

Hidrogràficament, les terres altes segarrenques conviden a la dispersió: hi neixen el Gaià, el Corb, l’Ondara i diversos barrancs tributaris de l’Anoia. Semblant escampall s’observa tostemps en les adscripcions administratives. La Baixa Segarra ha estat sempre racó i extrem de demarcacions foranes, i d’ençà 1833 és cruïlla de les províncies de Tarragona, Lleida i Barcelona. Només en l’aspecte eclesiàstic Santa Coloma encapçalà un deganat o arxiprestat propi, fins que el 1988 l’arquebisbat de Tarragona ajustà

Inici de la visita al poble de Conesa. La creu de terme gòtica de 8 m d’alçada, amb escuts de Catalunya i Santes Creus al capdamunt. Just al peu de la Creu, a la dreta, Valentí Gual; fotografia de Jesús Burgueño.