<<< retrocedir  l’aspiració a comptar amb recursos del canal Segarra-Garrigues restà sobre la taula. El caràcter emprenedor de Santa Coloma l’atansa també a Igualada i l’allunya de Montblanc, on manquen iniciatives industrials endògenes. El representant de la agroindústria va recordar la importància d’aquest sector en el PIB català (18%), i es congratulà que enguany els preus del cereal hagin redreçat un subsector que feia dècades que treballava amb uns costos només sostenibles amb les subvencions europees.

La nostra visita a la comarca al llarg del matí ens permeté afirmar que encara hi ha molt camí per fer en la promoció turística de la Baixa Segarra i en la valorització del seu patrimoni històric i del seu paisatge agrari; un paisatge rural bell i auster, determinat pel cromatisme estacional del cereal i marcat per la convivència amb el bosc mediterrani. Per exemple, la jornada havia començat amb una visita a un indret fantàstic, Santa Perpètua de Gaià, que tanmateix no compta ni amb aparcament ni amb senyalització de cap mena.

L’emplaçament evoca igualment (com a tota la Segarra) un temps de guerra i de frontera entre cristians i musulmans. Aquest municipi, el més gran de la rodalia (68 km²), compta amb 139 habitants repartits en 7 entitats de població, quan a mitjan segle XIX superava el miler d’habitants. L’any 1995 l’Ajuntament es traslladà de Santa Perpètua a Pontils i el municipi adoptà el nom de la nova capital.

En el sector del riu Corb, visitàrem Savallà del Comtat, amb el seu caseriu esglaonat al vessant de Migdia, presidit pel gairebé arruïnat, però encara desafiant, castell dels comtes de Savallà i Peralada (s. XV-XVI). També aquí caldria una actuació urgent de consolidació; en l’actualitat l’accés al conjunt resta lògicament vedat per risc d’ensorrament. Tant o més urgent encara fóra aconseguir desplaçar un tros lluny les antenes de telefonia (un radioenllaç Madrid-Barcelona, construït el 1965) la presència de les quals insulta i degrada la perspectiva del conjunt urbà de Savallà. També per a plantejar aquestes reivindicacions davant poderosos interlocutors forans cal la col·laboració supramunicipal.

En el recorregut pel poble de Conesa, magnífic exemple de vila closa i de l’arquitectura feta amb la pedra calcària típica de la Segarra, vam comptar amb l’autoritzada guia de l’historiador Valentí Gual, del veí poble de Rocafort de Queralt; també s’hi afegí amablement l’alcalde, Àngel Rodríguez. El recorregut ens permeté conèixer l’església gòtica inacabada, la Casa Delmera de Santes Creus (1569), l’antic forn i actual casa de la vila, els dos portals medievals, les restes de la capella de Sant Antoni, la creu de terme, l’estela discoïdal, el senyal de la riuada de Santa Tecla... Les pancartes contràries a la proliferació de molins de vent, presents a les finestres de moltes de les cases del poble, ens parlaven de la difícil compatibilitat entre models de desenvolupament rural.

La baixada per dinar a Rocafort ens permeté remarcar el contrast de paisatge segarrenc amb el de la vinya, propi de la Conca estricta. De tornada a la Baixa Segarra passant pel coll de Deogràcies, vam poder fer una completa visita

Santa Perpètua de Gaià. El conjunt del castell medieval, l’església barroca arruïnada i el creixement de la vegetació entre les parets ensorrades d’allò que un dia foren cases del poble ens parlen del dràstic procés de despoblament sofert per aquestes terres aïllades del congost del Gaià. Explicacions de Jesús Burgueño.

de Santa Coloma de Queralt, gràcies a l’expert i entusiasta guiatge de l’historiador local Josep Maria Carreras. El recorregut ens dugué per la irregular plaça Major porxada (l’espai del mercat dels dilluns), els carrers del que un dia fou un important call, l’església gòtica de vigorós campanar (tot parant especial atenció al retaule de sant Llorenç, d’alabastre), fins arribar, extramurs, a l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc, petita joia romànica amb portalada de l’escola de Lleida i un magnífic sarcòfag esculpit amb les figures de Pere V de Queralt i Alamanda de Rocabertí (1368). El retorn al centre de la vila es va fer en paral·lel als horts del naixent curs del Gaià, per les fonts de les Canelles i fins el magnífic castell comtal, escenari de la taula rodona abans descrita. [Jesús Burgueño]