Calen nous geògrafs

L’interès pel territori esperona la demanda d’una professió centrada fins ara en l’ensenyament

L’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa ha convocat de fa poc dues places per a la provisió de les quals es donava preferència al perfil de geògraf: no han trobat aspirants. Aquesta dada singular il•lustra el dèficit de geògrafs que hi ha a Catalunya, malgrat la qual cosa el nombre d’estudiants d’aquesta titulació ha baixat lleugerament en les cinc facultats en les quals s’imparteix. Un desfasament que s’explica pels tombants històrics d’aquesta disciplina.

Fa trenta anys la majoria de geògrafs s’arraulien en l’ensenyament, com a professors de Batxillerat. “Aquesta sortida professional va quedar saturada per l’entrada d’un gran nombre de professors i, com ja se sap, en la recerca hi ha poques places”, diu Maria Dolors Garcia Ramon, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i expresidenta de la Societat Catalana de Geografia. Però la Geografia ha fet un salt espectacular en 15 o 20 anys. “Avui trobem geògrafs –explica Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona (UdG) i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya— en l’ordenació territorial, en la gestió del medi ambient, en la planificació regional i urbana, en l’aplicació de les noves tecnologies als sistemes d’informació geogràfica, en l’ordenació i la gestió del paisatge”. Per a Margarita Castañer, professora de la UdG i presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, “allò que aporta el geògraf és la lectura de la complexitat del territori”. Castañer destaca que els geògrafs, com a conseqüència d’aquesta relació amb el territori, no només s’hi han implicat en la seva gestió com a tècnics sinó també en la seva política.

Oferta inferior a la demanda. “Existeix un decalatge entre una disciplina que s’ha transformat ràpidament i el coneixement que en tenen els joves”, assenyala Joan Nogué, qui acaba de publicar el llibre Las nuevas geografías juntament amb Joan Romero. Els alumnes que assoleixen la selectivitat no coneixen les sortides professionals, de geografia i d’altres professions modificades recentment. “Una part del problema ve de la secundària, de la falta de visibilitat de la geografia en els plans d’estudi i del fet que la majoria dels professors que la imparteixen són historiadors”, afirma Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, la qual compta amb més de 400 socis. I afegeix: “ Les universitats han maldat a explicar allò que són els estudis però també cal que el Departament d’Educació actualitzi el perfil de les titulacions i que faciliti més informació a l’estudiant”. Castañer considera que “la responsabilitat també és nostra, no ens sabem vendre”. Amb tot, considera que no és pas fàcil: “A un estudiant li tiba més estudiar Ciències Ambientals perquè ho relaciona amb l’ecologia, o Biologia, perquè ho lliga amb la natura, i no pas la Geografia”.

De lletres o de ciències? La geografia ha estat copsada com una ciència ancorada en el passat i a Catalunya –i a Espanya- ha estat tinguda com un ensenyament de Lletres, o d’Humanitats en terminologia renovada, mentre que als països anglosaxons és més aviat decantada cap a la Biologia o la Geologia. L’avantatge de la Geografia rau en el seu encavalcament de les ciències humanes i de les naturals, per la qual cosa ha esdevingut una ciència pont o integradora que estudia el territori tant com a espai físic o com a espai humà, de socialització. El llibre blanc de les noves titulacions universitàries la presenta com una ciència del territori, una disciplina naturalista i ambiental, alhora que eminentment social. Així ho expressa Xavier Muñoz, cap de l’Observatori Econòmic, Social i de la Sostenibilitat de Terrassa: “aquesta visió global i integradora explica que els geògrafs siguin cada vegada més necessaris atès que pots posar-los a fer qualsevol cosa. Per exemple, els economistes i els sociòlegs es perden davant dels sistemes d’informació geogràfica lligats a la cartografia”. Aquest perfil es adelerat, sobretot, pels estudiants adults, i bona prova d’això és l’augment de la demanda de màsters, la qual cosa contraresta el descens a la llicenciatura.

Cinc facultats. Què cal fer quan només ingressen cinc alumnes l’any en uns estudis de Geografia? La pregunta genera respostes contraposades. “Jo els tancaria”, diu Xavier Muñoz, director de l’Observatori de Terrassa: “des del punt de vista d’eficiència econòmica no té sentit”, afegeix. Però la majoria opina que ara no toca. Antoni F. Tulla, president del Col•legi de Geògrafs a Catalunya i director del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, és taxatiu: “som en el pas de revisió i renovació dels títols de Grau davant del repte de l’Espai Europeu d’Educació Superior, eixit de Bolonya. Cal doncs esperar”. A Catalunya s’imparteix el títol de Geografia a cinc universitats públiques (UAB, UB, UdG, URV i UdL). Són paraules de la rectora de la Universitat de Girona, Anna Ma. Geli: “A les portes d’una reforma de dalt a baix de les titulacions, no hauríem pas de tancar carreres sinó més aviat de replantejar-les”.

En els medis universitaris hi ha expectació per conèixer la proposta ministerial sobre titulacions, el darrer esborrany de la qual estableix la possibilitat que els estudiants canviïn de carrera després d’haver cursat els dos primers anys, sempre i quan hagin superat un mínim de crèdits de l’altra titulació. “Els estudiants arriben molt despistats a la universitat i serà una bona mesura per a facilitar el canvi de carrera”, opina M. Dolors Garcia Ramon.

Xavier Muñoz considera que el més lògic seria que ho decidís el Departament o el Comissionat d’Universitats. “Per exemple, hauria estat més correcte concedir una sola carrera de Ciències Ambientals a Lleida que no pas dues, a l’Autònoma i a Girona, per tal de compensar-la territorialment i a canvi de tancar-hi alguna carrera deficitària. Però, com passa també a altres països, l’endogàmia pesa de debò. El problema no és la falta de demanda social, sinó que els enfocaments de les titulacions no són en relació directa amb allò que demana la societat”. Margarita Castañer matisa: “Cal intentar mantenir Geografia a cada universitat, encara que en algun cas sigui des de dalt, des dels màsters”.