<<< retrocedir  Un cop a Calaf, la historiadora Montserrat Coberó ens guià pel nucli antic: l’Hospital situat al peu del castell, el portal de Xuriguera, la casa Cortadelles, la plaça Gran i l’església de Sant Jaume... És clar que també ens va parlar del mercat de Calaf (destinació principal de 10 municipis i secundària d’altres 4, segons l’enquesta municipal de 1931), i de la llegenda popularitzada per Apel·les Mestres. L’al·lusió a l’il·lustre calafí Laureà Figuerola i a un possible museu de la pesseta va donar lloc a un animat diàleg amb els assistents.

Finalment, i gràcies a la generosa col·laboració de l’Ajuntament de Calaf, se celebrà una concorreguda i animada taula rodona, que havia estat anunciada mitjançant cartells pels pobles de la comarca sota el títol: el perquè de l’Alta Segarra. Hi participaren les alcadesses de Calaf, Ma. Antònia Trullàs, i de Torà, Mercè Valls, així com dos destacats membres

de la plataforma cívica que recolza el reconeixement de la comarca: Francesc Duocastella i Joan Graells. La comarca de l’Alta Segarra podria comprendre fàcilment més d’una desena de municipis, abastar 500 km2 i aplegar prop de 7.500 habitants. Altres comarques compten amb menys extensió o població, i també hi ha capitals de comarca més modestes que Calaf (3.271 hab.), com ara Falset, Gandesa o Sort. En algun moment el debat semblava reviure la vella pugna per la capitalitat de la vegueria de Segarra (jurisdicció senyorial del duc de Cardona) entre Calaf i Torà.

Amb tot, més interès i unanimitat suscitava la reclamació de més mitjans econòmics (amb els que no compta la Mancomunitat de l’Alta Segarra) i capacitat de prestar serveis supramunicipals.

Es va recordar que fins la divisió comarcal de 1936 tots aquests pobles havien estat considerats com a pertanyents a la Segarra i que l’any 1987 un bon nombre d’ajuntaments van reclamar la formació d’una comarca administrativa, tot i que en el corresponent tràmit consultiu la iniciativa només va comptar amb el vot favorable del president de la nostra Societat, el geògraf Lluís Casassas. També hi hagué unanimitat en reconèixer com a lògica l’adscripció d’aquestes terres a la vegueria de la Catalunya Central, atesos els forts lligams existents amb la ciutat de Manresa (també amb Igualada i Solsona). Tanmateix, diversos assistents a l’acte van manifestar la seva perplexitat davant el silenci dels partits polítics sobre el tema de l’organització territorial de

cara a les imminents eleccions al Parlament, així com l’escepticisme davant la possibilitat de suprimir o modificar la divisió provincial. La major part de la taula va defensar el reconeixement de l’Alta Segarra (vegeu l’apartat Alta Segarra al web Calaf.cat), en tant que l’alcaldessa de Torà es va remetre a futurs estudis i a un necessari procés de participació popular per tal de prendre la decisió d’incorporar-s’hi o no. [Jesús Burgueño]