L’alcaldessa de Torà, Mercè Valls, ens va guiar en la visita pel nucli vell de Torà: la casa de la vila (antic Hospital), l’església de Sant Gil, l’antic forn comunal, el pont de les Merites, la font de la vila, l’hostal... La riera de Llanera espetega de ple amb la plaça de la Font, abans d’encerclar la vila pel nord; per això aquest sector deprimit fou el més afectat per la inundació del 12 d’octubre de 1907, que donà lloc a una visita d’Alfons XIII. La conversa amb l’alcaldessa donà peu a comentar aspectes com la tradicional vitalitat industrial de la localitat (làmpades, plàstics...) o les dues

<<< retrocedir  La visita al Museu Municipal Josep Castellà i Real, dels Prats de Rei –guiada per en Ramon Costa - ens aclarí la dilatada trajectòria històrica del topònim Segarra. Possiblement fou, abans que res, la denominació d’un assentament ibèric, que sota dominació romana esdevingué municipi. Si fos certa la vinculació de la llengua basca i la ibèrica, Segarra al·ludiria a la presència de pomeres; el cert és que a la documentació moderna dels Prats apareixen noms de lloc referits a camps de pomers. Les làpides romanes (ss. I al IV) parlen del Municipi Sigarrens i de l’Ordo (Consell) Segarrensis. La primera documentació medieval que parla de la vila dels Prats (945) es refereix a l’existència d’una vila antiga situada en Camp de Segarra. El poble es va dir Prats de Segarra fins el s. XV; el nom actual va ser adoptat amb motiu de la reincorporació del lloc al domini reial. Els Prats fou capital de sotsvegueria fins la Nova Planta, així com cap del deganat de Segarra (bisbat de Vic) fins el trasllat de la capitalitat arxiprestal a Calaf el 1856.

Dels Prats del Rei ens vam dirigir a la vall del Llobregós. La presència de materials tous –el guix del plec diapíric obert pel riu- i la força erosiva dels afluents que davallen ràpidament de l’altiplà del Solsonès fan que la vall sigui força ampla i que ràpidament davalli a uns 450 m d’alçada. El pas per Castellfollit ens portà a recordar que, l’any 1822, el general Espoz y Mina va ordenar la destrucció del poble en represàlia per haver estat la base d’operacions dels absolutistes; la desfeta va ser monumentalitzada amb una placa amb la inscripció: Aquí fue Castellfollit. Pueblos, tomad ejemplo. No abriguéis a los enemigos de la patria. I és que les guerres carlines assoliren una gran virulència a l’Alta Segarra, on trobem capitosts com el Llarg de Copons o la nissaga dels Tristany d’Ardèvol. Els enfrontaments i els setges carlins a les viles de Calaf i Torà van ser reiterats en totes les conteses; per aquest motiu la vila de Torà fou intitulada, el 1841, com a molt lleial i constant.

cares de la moneda que presenta l’actual immigració de l’Est d’Europa. Torà celebra mercat els divendres, el mateix dia que Cervera, fet que evidencia la manca de relacions tradicionals amb la seva capital de comarca. Val a dir que Torà (a l’igual que Biosca, la Molsosa i la major part de Pinós) pertany a l’àrea bàsica de salut de Calaf.

Tot seguit l’autocar ens conduí a Ardèvol, on vam admirar la torre de planta rectangular construïda cap a l’any 900, fita septentrional de l’Alta Segarra. Fins a l’ensorrament del 1932, la torre estava embolcallada per una construcció circular de més alçada que la torre actual. Havent dinat vam visitar el santuari templer de Pinós on, a més de gaudir d’un paisatge que poc a poc es recupera de l’incendi del juliol de 1998, van ser objecte de comentari les interessants inscripcions gravades a la porta de l’hostal. Pinós és el sostre de l’Alta Segarra (931 m) i convencionalment s’hi ubica el centre geogràfic de Catalunya, que en tot cas certament es troba dins d’aquest extens terme municipal.   seguir >>>