L’Alta Segarra correspon al sector septentrional de la Segarra històrica, que al llarg de la història ha tingut com a centres urbans més destacats els Prats de Rei (537 hab.), Calaf (3.271) i Torà (1.274). Des del punt de vista físic, la comarca està centrada per l’altiplà de Calaf (600 a 770 m), envoltat d’un relleu més trencat i amb un paisatge més boscós, particularment a la capçalera del Llobregós, ja en transició cap al Solsonès. El paisatge segarrenc està determinat pel cromatisme estacional del cereal, i el poblament dominant és concentrat en petits nuclis, si bé al nord del riu Bregós predominen les masies.

La visita de la SCdG (28 d’octubre de 2006) s’inicià a Copons, aiguabarreig de les dues venes d’aigua de l’Anoia que neixen a l’altiplà calafí (a la Fortesa i a Sant Martí Sesgueioles), tot i que la cartografia oficial identifica com a curs principal de l’Anoia el que neix a

Montmaneu. Les cases del carrer Major de Copons, amb la seva alçada, decoració i grans ràfecs, ens parlen del dinamisme econòmic de la població el s. XVIII, quan la major part dels homes del poble feien de comerciants i traginers a Castella, Andalusia i Extremadura. De Catalunya se’n duien aiguardent i productes manufacturats (teixits, espardenyes...), i de l’interior peninsular portaven blat, oli, seda, llana... En aquell temps, seguint la descripció de Francisco de Zamora (1789), Copons era conegut com el poble de les amazones, perquè l’absència dels marits llargues temporades obligava les dones a tenir cura de la casa i la terra. El viatger arriba a observar que les dones van vestidas con más aseo y de ropas más finas que el resto de esta Segarra.

Val a dir que també a Calaf aquesta activitat comercial assolí una gran importància, amb l’anomenada Companyia d’Aragó.

Seguidament vam visitar la torre cilíndrica de la Manresana, fita meridional de l’Alta Segarra i magnífic mirador de l’altiplà calafí. El topònim al·ludeix al comtat de Manresa, denominació habitual del comtat d’Osona quan aquest s’expandí cap a Ponent. Com a terra de frontera entre els comtats cristians i els dominis hispànics musulmans al llarg de dos segles (X i XI), la Segarra és terra de fortificacions i poblets encastellats. Els millors exemples de torres de guaita (i de confinament de la població davant les ràtzies) es troben precisament a l’Alta Segarra: la Manresana, Vallferosa i Ardèvol.   seguir >>>

Una part de l’expedició, dalt la torre de la Manresana. Drets, d’esquerra a dreta: Francesc Castellet, Mireia Baylina, Carme Closas, Jordi Alberich, Ma. Carme Montaner, Francesc Nadal, Francesc i Maria Castellet, Roser Llongueres, Xavier Rosselló, Mercè Noguera i Joan Olivar. Asseguts, d’esquerra a dreta: Antonio Oliva, Enric Bertran, Assumpta Rovira, Breogán Lijó, Carolina Peña, Montserrat Nubiola (?), Joaquim Ma. Puigvert i Katsuyuki Takenaka. Al fons, una bonica panoràmica de l'Alta Segarra amb la vila dels Prats de Rei a primer terme i la de Calaf més lluny; fotografia de Jesús Burgueño.