Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Lourdes Benería, catedràtica d'Economia a la Cornell University (Nova York) ha estat la professora invitada per a inaugurar el Seminari Internacional Geografia i gènere al món: qüestionant l'hegemonia angloamericana, organitzat conjuntament pel Grup d'Estudis de Geografia i Gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia i celebrat a les sales d'ambdues institucions els dies 22 a 25 de febrer de 2006.

La professora Benería tracta el tema que probablement més ha treballat al llarg de la seva trajectòria investigadora i pel qual se la reconeix internacionalment, la relació de les dones amb el treball, fent-ne un balanç i apuntant algunes direccions de futur. Després de gairebé vint anys de la publicació de la seva obra exemplar i inspiradora d'altres treballs arreu del món, The crossroads of class and gender (1) en la qual Benería i Roldán deixaven clara la necessitat de considerar la desigualtat de gènere de forma creuada amb altres formes de desigualtat, en particular la classe social, la professora torna a insistir en aquesta idea, que sembla haver-se diluït en els discursos actuals de gènere inspirats per les teories postmodernes.

 

La taula inaugural del seminari :
(D'esquerra a dreta)

 

Lourdes Benería; Ma. Dolors Garcia, presidenta de la SCG; Salvador Giner, president de l'IEC; Francesc Nadal, vice-president de la SCG; i Tovi Fenster, presidenta de la Comissió de Geografia i Gènere de la Unió Geogràfica Internacional. Foto: E. Bertran.

 

La professora tracta com, a partir dels anys setanta, la globalització de la producció ha anat afectant el treball de les dones i es pregunta fins a quin punt la feminització progressiva de la força de treball a nivell global ha fet canviar els rols de les dones. Concretament, Benería es planteja si s'ha aconseguit un grau més elevat d'igualtat en els llocs de treball i en les relacions de gènere a tots nivells; si estan canviant les definicions del masculí i femení i de les identitats associades amb les construccions de gènere que atribueixen unes tasques i fins i tot una 'cultura' diferenciada a homes i a dones; i fins a quin punt la globalització ha pogut contribuir al trencament de tradicions patriarcals i normes discriminatòries.

 


1. Benería, Lourdes i Roldán, Marta (1987): The crossroads of class and gender. Industrial homework, subcontracting and household dynamics in Mexico City. Chicago: The University of Chicago Press.
 

Durant l'etapa inicial dels processos de producció global, als anys setanta, hi ha una preferència per a la mà d'obra femenina, en particular als països en desenvolupament que ofereixen mà d'obra en abundància disposada a acceptar salaris molt més baixos que en els països ja industrialitzats. Aquesta preferència representa un fort contrast amb l'etapa d'industrialització dels anys cinquanta i seixanta, lligada a la substitució d'importacions en els països en desenvolupament, on les dones van quedar marginades del procés de creixement econòmic. La literatura d'aquest període ressalta les condicions precàries i d'explotació de l'ocupació femenina per part d'aquesta producció global.

Durant els anys vuitanta, el creixement de la producció global s'acompanya de l'adopció de polítiques neoliberals també a nivell internacional, que porta transformacions molt profundes en els mercats de treball. La desregularització dels mercats, la liberalització del comerç, la implantació del model de desenvolupament basat en la promoció de les exportacions i en un sistema econòmic basat en el mercat i en el pagament del deute extern porten a la precarització o informalització dels

 

mercats laborals tant al 'Nord' com al 'Sud' i a la 'maquilaïtzació' de la producció global. Això implica que la producció troba amb facilitat no només mà d'obra barata sinó també processos de producció més flexibles. Aquests canvis, molt favorables al capital, han representat un retrocés social pel treball, materialitzat sobretot per una creixent informalització de la mà d'obra en molts països del món.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Baylina Ferré, Mireia (2006): "Globalització, mercat de treball i paper de la dona. Ressenya de la conferència de Lourdes Beneria a la Societat Catalana de Geografia, SCG (22 de febrer de 2006)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93531.htm

Els anys noranta constitueixen el tercer nivell de la manifestació del capitalisme globalitzat. La revolució tecnològica i de les comunicacions ha permès una producció més massiva a preus cada cop més baixos però també la creació d'un sistema distributiu que afavoreix el capital i disminueix la posició relativa del treball. En aquest context, les dones esdevenen molt més presents en molt diverses ocupacions i també en els espais públics.   seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 de març de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat