retrocedir <<<    Quins són els efectes de la globalització sobre el treball de les dones en aquest recorregut? Segons Benería, cal evitar les generalitzacions i partir de l’existència d’efectes diversos, complexos i contradictoris, com per exemple el fet que la creació de llocs de treball per a dones en alguns països ha anat acompanyada de processos de desfeminització en diverses indústries en altres; o el fet que guanyar un salari moltes vegades s’ha vist lligat a pobres condicions de treball.

Aquests processos de globalització econòmica i social introdueixen durant els anys noranta i sobretot els inicis de segle XXI un nou fenomen que incideix de forma molt directa sobre les dones: la globalització de la reproducció. Es tracta d’una conseqüència derivada de la considerable participació de les dones del ‘Nord’ al mercat de treball remunerat i de la demanda creixent de servei domèstic i de cura. Aquesta demanda es cobreix amb la immigració de dones provinents de països del ‘Sud’, amb repercussions socials i econòmiques en ambdós contextos encara difícils de mesurar i valorar amb tota la profunditat que requereixen.

És evident que la presència de dones al mercat laboral a nivell internacional ha afectat molts aspectes de les seves vides, les dels homes, i també les característiques d'institucions com la família i l'estat. En primer lloc, s'han produït canvis que tenen a veure amb la divisió del treball per gènere i el lloc ocupat per dones i homes en el món laboral. El gènere continua sent un element de diferenciació quant a la divisió del treball, continuen havent diferències salarials per gènere, però també s'ha presenciat l'entrada de dones en professions considerades masculines i altres (menys) en llocs alts dins la jerarquia laboral, incrementant la desigualtat entre dones.

A un nivell més profund, en canvi, Benería creu que cal preguntar-se si l'augment de l'autonomia financera de les dones ha generat

una veritable transformació de les seves capacitats i desenvolupament individual. És a dir, si han canviat les identitats de gènere i els rols dels homes i de les dones, per exemple, a nivell familiar i de la divisió del treball domèstic i de cura. Benería, força escèptica en relació als avenços aconseguits en aquest sentit, ens remet per a una reflexió més profunda a estudis teòrics i empírics d'altres especialistes en gènere (2) i a nous conceptes de treball com els d' “unfreezing gender” (o la “descongelació” de les relacions de gènere), o “undoing gender” (“desfer” el gènere) per referir-se a com aconseguir la igualtat sense deixar de ser dones o homes. Igualment, Benería fa pensar sobre el fet que la incorporació massiva de les dones al mercat de treball ha fet que la seva conducta s'assembli més a la de l'”homo economicus” i per tant, l'allunyi de les formes de conducta femenina més associades al relacional, la solidaritat i la cooperació, posant de relleu la incompatibilitat entre els objectius feministes i la lògica del mercat.

En definitiva, Benería vol destacar que el model de globalització actual ha evidenciat resultats positius i negatius per a les dones, posant de manifest la complexitat d'aquests processos. En general, s'han produït canvis enormes en relació al treball, però els canvis més profunds en relació a les seves capacitats i identitats són més difícils d'avaluar, i més quan es tenen en compte els efectes de la cultura o la religió en diferents llocs del món.

Finalment, la professora vol assenyalar dos aspectes que li semblen molt rellevants i que reconeix haver tractat tangencialment en la seva conferència: el paper de la distribució en l'economia global i la dedicació del feminisme actual a la política de la representació. Benería

critica que a nivell acadèmic no es parli de la distribució dels ingressos i dels recursos, malgrat haver comportat una disminució de l'ingrés relatiu i la pèrdua de poder de negociació de les classes treballadores. Per altra banda, també critica que a partir dels anys vuitanta el feminisme liberal s'hagi preocupat més per les qüestions postmodernes d'identitat, subjectivitat, sexualitat, entre altres, que per la connexió entre les desigualtats socials i de gènere. Segons Benería el feminisme actual, que ha aconseguit guanyar moltes batalles importants, no s'ha qüestionat la distribució relacionada amb les jerarquies de classe. I és evident que el gènere s'ha utilitzat clarament com a element diferenciador per a fer disminuir els costos de producció i que és un element explicatiu de primer ordre sobre qui s'ha beneficiat de l'acumulació productiva i financera.

La conferència de Lourdes Benería ha estat una excel·lent combinació entre un erudit repàs a la connexió entre globalització, mercats de treball i rol de les dones; la introducció de nous conceptes d'anàlisi per reflexionar sobre la realitat actual des d'una perspectiva de gènere; i la crítica de l'abandonament de les categories marxistes quan podrien contribuir a resoldre, o si més no, a presentar alternatives a molts dels problemes que planteja el model econòmic i social actual. [Mireia Baylina, Departament de Geografia, UAB]