<<< retrocedir  El nucli de Sant Feliu presenta les característiques típiques dels pobles del Lluçanès, que també vam observar més tard a Sant Boi: sòlides cases de pedra amb la data de construcció a la llinda i estructura urbana poc articulada, allargassada resseguint els camins i carrerades. També vam visitar el sector de l'església i en particular la porta romànica (s. XII) que fa d'entrada lateral al temple. Al llarg de la jornada les explicacions van anar a càrrec del geògraf Jordi Cortès, autor amb Roser Serra de la monografia La comarca del Lluçanès (Rafael Dalmau Ed., 1996).

Per la carretera que du al poble-carrer i cruïlla de carrerades de la Torre d'Oristà (amb 280 habitants és el nucli més gran del terme

d'Oristà) vam admirar l'estratègic emplaçament, amb la defensa natural d'un meandre abandonat, de l'antic castell de Tornamira. Tot seguit, per Prats de Lluçanès i la Pedra Dreta (fita de carrerada), vam anar al bressol de la comarca: el castell i monestir de Lluçà. La pujada a les ruïnes del castell de Lluçà (893 m) i a l'església rodona de Sant Vicenç (s.XI) fou una plaent passejada per un bosc ben humit –per fi- després de les importants pluges de les darreres setmanes. La vista de l'altiplà convidà a caracteritzar el Lluçanès com a reserva rural de la Catalunya Vella, territori encara per descobrir per a la major part de catalans.

En la visita al petit monestir (canònica agustiniana) de Santa Maria de Lluçà (s. XII),

Al claustre de Lluçà, asseguts d'esquerra a dreta: Montserrat Galera, Joaquim Ma. Puigvert, Luis Urteaga, Enric Bertran, Jordi Cortès, Francesc Nadal, Ma. Carme Montaner, Jordi Monés, M. Teresa Giné i José Ignacio Muro. Igualment, drets, Fina Faneca i Enric Mendizàbal (a l'ombra), Alba Soler, Víctor Altès, Juan M. García, Tomàs Vidal, els estudiants Jordi, Laura i Anna -amb el seu pare-, Rafel Llussà, Elena Carvajal, Rita, Mireia Baylina i Xavier Rosselló; fotografia de J. Burgueño.