Havent dinat a Sant Boi de Lluçanès vam fer una passejada pel poble i visitàrem l'església parroquial (s. XVIII), ricament ornada amb uns llampants retaules barrocs i neoclàssics, afortunadament salvats de la guerra. El rector, Felip Soldevila, va tenir l'amabilitat de fer-nos cinc cèntims de la història dels retaules. Finalment ens vam dirigir cap al sud, per Perafita, per tal de celebrar a Olost (com és norma en aquest cicle sobre les altres comarques) una taula rodona sobre el Lluçanès. Intervingueren Ramon Solé (plataforma El Lluçanès és comarca), Lluís Vila (autor de El Lluçanès, editat pel Centre d'Estudis del Lluçanès, 2001) i Montse Barniol (geògrafa, alcaldessa d'Alpens i responsable de l'àrea de turisme dins el Consorci). Les intervencions respectives se centraren en la reivindicació de la capacitat

<<< retrocedir  Per Santa Eulàlia de Puig-oriol (també poble-carrer i nucli principal del terme de Lluçà) ens vam dirigir cap a l'extrem nord-est del Lluçanès. La carretera és paradigma de les males comunicacions que aïllen el Lluçanès de les comarques veïnes, i alhora prova material del caràcter residual de l'altiplà, per la forta erosió que genera la proximitat a un nivell de base situat a 250 m (el Llobregat al Bages) i 450 m (el Ter a la Plana de Vic). El paisatge, de sud a nord del Lluçanès, ha canvia de mediterrani a prepirinenc, del pi blanc al pi roig, de l'alzina al roure amb claps –ara vermells- de blada, de la vinya (present a la toponímia i al mapa de Sant Feliu) a les pastures i al conreu del sorgo o melca.

Taula rodona a Olost. D'esquerra a dreta: Ramon Solé, Jesús Burgueño, Lluís Vila i Montse Barniol. Foto: E. Bertran.

El pas per l'Hostal del Vilar, dins el terme de Sant Agustí de Lluçanès, ens permeté evocar la important fira ramadera que s'hi celebrava el dia abans de Sant Miquel, quan els ramats transhumants baixaven del Pirineu, i que ara ha esdevingut festa emblemàtica del Lluçanès. El magnífic mirador del santuari dels Munts (1.058 m) i un temps excel·lent ens permeté resseguir, a la llunyania, tota la rotllana orogràfica de la Catalunya Central (la Mola, Montserrat, Pedraforca, Cadí, Puigmal, Puigsacalm, Cabrera, Guilleries, Montseny, Tagamanent, Cingles de Bertí...) i ben a prop, els sectors d'Alpens, Sora, Besora i la serra de Bellmunt.

de gestionar els propis afers, en la necessitat de reconèixer el sentiment de ser Lluçanès i en l'explicació de la tasca desenvolupada pel Consorci. Acte seguit se suscità un animat debat en què es posà en qüestió el paper actual dels consells comarcals, la necessitat d'aconseguir més recursos, la prioritat envers la millora de les comunicacions, la cohesió que està generant l'existència del Consorci, la problemàtica del minifundisme municipal i el dilema entre proximitat i millor capacitat de gestió. Clogué l'acte i la jornada l'alcalde d'Olost i president del Consorci, Josep M. Freixanet. En acabada la nostra visita, una part de la reflexió inicial plantejada per Lluís Casassas restava resolta: al marge del reconeixement administratiu que se'n pugui fer, hores d'ara el Lluçanès ja és una comarca. [Jesús Burgueño]