Com a sortida de cloenda de curs, en la línia de fer una activitat més esportiva i de contacte amb la natura, la SCdG va proposar un recorregut per la capçalera de la Noguera Pallaresa, del Plan de Beret al poble abandonat i santuari de Montgarri el dia 12 de juny d’enguany.

Ens allotjàrem a l’alberg de joventut de la localitat aranesa de Salardú (1.275 m). L’endemà al matí, després d’esmorzar a l’alberg, l’autocar ens va enlairar fins a l’indret del naixement de la Noguera Pallaresa i la Garona: el pla de Beret (1.840 m), “obert en forma de llibre immens de fulles verdes, que té ramades per lletres”, en paraules de Verdaguer.

Al llarg de la jornada vam comptar amb les explicacions dels professors Jesús Burgueño (UdL), Enric Mendizàbal (UAB) i Joan Manuel Soriano (UAB). Tot pujant a Beret vam poder observar l’emplaçament de la urbanització de Vaquèira, exemple de desafiament al risc geològic i model de manca de respecte pel paisatge. Des de més amunt, es pogué comentar la panoràmica sobre el modelat glacial de la vall, de manual. Però també l’impacte del model de creixement turístic aranès, amb el record de la congestió patida per la vall el proppassat Nadal. Al Cap de l’Orri, aparcament de les pistes d’esquí, vam observar el modelat càrstic del sector. Tot seguit vam iniciar el trajecte cap a Montgarri (1.630 m.), d’uns 6 km, pel camí de la riba dreta del riu.

La vall de Montgarri és una de les millors zones de pastures d’estiu de Catalunya. L’activitat ramadera està en l’origen del santuari (vinculat a la parròquia de Gessa) i del poble, també anomenat Es Cases deth Dossau. Aquest llogaret va ser abandonat en els anys 60, i dóna testimoni de l’adaptació a unes condicions climàtiques ben adverses. Igualment el paisatge resta marcat per l’activitat econòmica secular, de tal manera que el bosc de pi negre –que en condicions normals ompliria tota la vall fins als 2.400 m aproximadament- ara es troba reemplaçat en bona part per pastures. Tanmateix, la propietat comunal dels boscos ha preservat l’aprofitament forestal molt més que a la banda pallaresa. Majoritàriament domina el pi negre, però a l’obaga de Montgarri es troba una important avetosa.

El retorn (altres 6 km) es va efectuar pel camí de la riba esquerra del riu, fent parada per dinar durant el recorregut. Finalment, cap a les 16 h vam sortir del pla de Beret de tornada cap a Barcelona.

Jesús Burgueño