Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   

L'acte en recordança de Lluís Casassas i Simó en escaure's els deu anys del seu traspàs ha servit per inaugurar el curs 2002-2003. Una coincidència que hauria satisfet del tot al Lluís. Després d'uns mots introductoris de la presidenta de la Societat, la professora Montserrat Cuxart i Tremps ha tingut cura de presentar cadascun dels ponents de la sessió.

En primer lloc, el professor Francesc Nadal i Piqué ha glossat la figura de Lluís Casassas com a professor universitari i, en especial, de les referències a la divisió territorial de Catalunya que feia en un ja llunyà curs 1978-1979 i en la perspectiva d'una reinstauració de les comarques de 1936 que aleshores es tenia per imminent. Una reinstauració, però, que Casassas ja considerava que hauria de fer-se amb canvis per adequar-la a la realitat territorial de Catalunya, ben diferent de la de quaranta anys abans. Així, deia als seus estudiants, i entre els quals Nadal, que per a establir una administració més forta, més eficaç i més democràtica calia revisar l'organitzaciò territorial per acostar-la a la nova realitat urbana. D'aquí a la proposta de les municipalies de 1981 només hi havia un pas. Per acabar la seva intervenció, Francesc Nadal ha volgut remarcar la seva interpretació del llegat de Lluís Casassas: un testimoni de coherència intel·lectual i de responsabilitat cívica.

 

La intervenció del professor Joaquim Clusa i Oriach ha servit per repassar tots plegats, pas a pas, la trajectòria de l'ideari de Lluís Casassas durant el decenni de 1975 a 1984 amb un punt paroxístic que caldria situar en els anys 1980 i 1981, potser en aquell pis del carrer de Provença, atapeït de papers i tasses de cafè, del qual havia parlat un moment abans el professor Nadal. De Barcelona i l'espai català (1977) n'ha remarcat la visió sempre crítica de Casassas en un món canviant. La visió de l'àrea metropolitana: "la veritable àrea de Barcelona, l'única àrea de Barcelona, la constitueix la totalitat de Catalunya" [p. 304], o bé: "la comarca, per la seva petitesa, perd el valor d'òrgan funcional" [a la mateixa pg.] són afirmacions premonitòries que es desmarcaven dels motlles habituals. Les àrees comercials esbossades a Fires i mercats de Catalunya (1978) eren un avanç de les municipalies que delimitarien, amb el mateix Clusa, en L'organització territorial de Catalunya (1981): un manifest per adequar l'organització administrativa amb la xarxa urbana deixant en segon terme a les comarques. S'ha referit, finalment, al solatge de les idees de Casassas en les propostes més acostades sobre la divisió territorial : l'informe Roca i l'informe Pujol Marigot. Clusa afirma que l'esperit crític de Casassas envers el territori i la societat els ha informat plenament.

 

El darrer ponent ha incidit en una escala territorial de l'organització territorial que els dos preopinants només havien avançat les beceroles. Així, Jesús Burgueño i Rivero ha destacat la presa de partit tan decidida de Casassas pels. Així, la proposta i la delimitació de les municipalies hauria d'entendre's dintre d'un context de revisió d'aquestes unitats bàsiques de funcionament del territori i no pas com una nova figuració de les comarques. Per a Casassas, les comarques haurien esdevingut un tema per aparcar tot i que havia proposat la creació de només cinc unitats supramunicipals intermèdies per a la descentralització dels serveis de la Generalitat i per a la subsistència de les Diputacions. Quin és el balanç que pot fer-se avui de les propostes casassianes sobre les municipalies? Les reaccions a l'informe Roca, prou conegut per Burgueño, tant si han estat de defensa a ultrança dels petits municipis com si han estat silencis reveladors, indiquen que ja s'ha consolidat un corrent d'opinió favorable envers les fusions municipals, de l'augment dels nombre de comarques i de la reducció correlativa de vegueries i la desmitificació, en general, de la intangibilitat de les divisions territorials. Opcions totes elles que podrien ser signades sense dilació per Lluís Casassas ja que en fou l'origen sense discussió. [Pau Alegre, 9 d'octubre de 2002]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Alegre Nadal, Pau (2001): "Recordança de Lluís Casassas. Ressenya de l'acte a la Societat Catalana de Geografia, SCG (9 d'acotubre de 2002)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S90481.htm

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
12 d'octubre de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat