<<< retrocedir   La seva proposta metodològica, exposada el 1960 a Creixement econòmic i anàlisi històrica, comença pel recompte del nombre d’humans, prossegueix amb la ponderació de la producció i del seu repartiment, amb els bescanvis, i culmina amb la intervenció en el moviment social i els fets polítics. Aquests elements, però, no són exposats aïlladament, com passava a les anàlisis de l'escola dels Annales, sinó que són integrats en una síntesi vertebrada a partir del "nucli", el qual resideix en l'economia, per bé que no limitada al fet econòmic, sinó cercant d'assolir l'elaboració del model històric global.

Fou expulsat d'Espanya el 1948. No hi tornaria sinó és de forma esporàdica i circumstancial. De retorn a França fou director d'estudis a l'École Pratique des Hautes Études, des de l’any 1951, i catedràtic d'història econòmica i social a la Universitat de París, ocupació en al qual va succeir al seu mestre Ernest Labrousse, des del 1965 i fins a la jubilació.

[...més semblances]

El seu treball fonamental, una de les obres cabdals de la historiografia europea del segle XX, és La Catalogne dans l'Espagne Moderne. Recherches sur les fondéments économiques des structures nationales (1962), la seva tesi de doctorat d'Estat, traduïda íntegrament al català entre el 1964 i el 1968 sota la supervisió de Vilar mateix. Aquest obra crucial canvià per complet la visió de la història de Catalunya moderna i contemporània. Com remarquen J. Fontana i R. Congost en un article biogràfic recent, el mateix Vilar descriví els propòsits de Catalunya dins l’Espanya Moderna amb aquestes paraules: “Oferir tres tipus de desenvolupaments: 1) una reflexió metodològica sobre un dels problemes més generals plantejats per la història: les relacions entre el fet ‘estat’ i el fet ‘nació’; 2) una presentació global del fet ‘català’, en les seves originalitats geogràfiques i en les seves vicissituds històriques; 3) finalment, un estudi detallat, de primera mà, sobre les condicions d’una arrencada econòmica i d’una transformació social”.

Nota redactada en base als articles en GEC, 15 (1980) p. 504 [Josep Fontana] i en Diccionari d'historiografia catalana, pp. 1196-1199 (2003) [Josep Fontana i Rosa Congost]

Altres treballs d'història hispànica foren la petita Histoire de l'Espagne (1947, amb diverses reedicions ampliades), una de les nombroses bèsties negres de la censura franquista, Le temps du Quichotte (1956), Le déclin catalan du bas moyen-âge (1959) --tots dos aplegats posteriorment en la compilació Crecimiento y desarrollo (1965)-- i Le 'Manual de la Companyia Nova de Gibraltar, 1709-1723' (1962), la qual presenta unes hipòtesis renovadores sobre els inicis del recobrament català, el qual fa arrencar a la segona meitat del segle XVII. Posteriorment publicà un bon grapat de treballs metodològics i de temàtica hispànica. També dirigí una Història de Catalunya (1988 ss.) en vuit volums. En la seva darrera obra, Pensar històricament (1995), Vilar reflexionava en veu alta sobre els principals tombants de la seva vida.