Joan Vilagrasa es va llicenciar en Geografia per la Universitat de Barcelona (1976). Poc després (1978), era ja professor de Geografia a l’Estudi General de Lleida, antecedent de la Universitat que hi va contribuir a crear i de la qual era catedràtic de Geografia Humana d’ençà 1990. Entre 1996 i 1998, va ser director del Departament de Geografia i Sociologia i de 1998 a 1990, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de dita Universitat. En aquests darrers anys, Vilagrasa va dirigir diverses tesis doctorals, com ara les dels consocis Carme Bellet i Joan Ganau, col·legues seus a la Universitat de Lleida.

En 1983 es va doctorar amb una tesi titulada Creixement urbà i agents de la producció de l’espai: el cas de la ciutat de Lleida (1940-1980), dirigida per Carles Carreras i publicada en 1990. Posteriorment va completar la seva formació amb estades a les universitats angleses d’Exeter i Birmingham, i a la nord-americana de Virgínia. Des d’aleshores, la seva tasca investigadora va girar al voltant de l’estudi de Lleida en particular i de les àrees urbanes en general, a través de diversos eixos temàtics, com ara el procés de creixement de les ciutats i llur estructura en xarxa, les polítiques urbanes o les situacions de segregació i pobresa.

La seva intervenció en diversos congressos i trobades científiques, com és ara el I i II Encuentro de Geografía Euskal Herria-Catalunya (1982 i 1987), el IV Congrés d’Història de Barcelona (1995), el III Coloquio de Geografía Urbana de l’Asociación de Geógrafos Españoles (1996) o el V Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya (1999), li va reportar un reconegut prestigi científic arreu de Catalunya i Espanya.

Joan Vilagrasa va encapçalar diversos projectes d’investigació i va participar en nombrosos treballs d’urbanisme, ordenament territorial i planificació estratègica. Cal ressaltar la creació en 1982 de la Setmana d’Estudis Urbans i la direcció del Pla de dinamització del

Tren d’Alta Velocitat a la ciutat de Lleida. Els seus companys del Departament de Geografia i Sociologia recorden que va traslladar la seva biblioteca al seu despatx de la Universitat i el va convertir en lloc de treball permanent (‘sempre sabies que hi seria, fent feina’). Mai no va ser un home afectat, jeràrquic o pagat de si mateix, sinó humil en el tracte, d’igual a igual. Un company excel·lent, amb una gran capacitat de fer feina.

La pàgina d'aportacions de Joan Vilagrasa a l’Obrador obert s’estronca tràgicament, arran la seva prematura mort als cinquanta anys. No obstant això, esdevé testimoni perdurable de la seva col·laboració amb la Societat Catalana de Geografia, des de la participació, en 1985, en una sortida d’estudi a Lleida –d’aquelles que organitzava Lluís Casassas-, en el decurs de la qual va donar una lliçó de geografia urbana sobre la seva ciutat, fins a la presentació, el novembre de 2001, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, del llibre Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX i XX), on havia dirigit una àmplia colla de geògrafs en una obra, en paraules de Pau Alegre, “de referència obligada per a una generació d’estudiants de geografia, històrica o no, a Catalunya.

L’extensa producció bibliogràfica de Joan Vilagrasa ha estat inventariada per Horacio Capel en un documentat article sobre la seva figura humana i científica, escrit en ocasió del seu traspàs, a Geocrítica (www.ub.es/geocrit/b3w-453.htm). Hi hi ha un centenar de referències si fa o no fa, entre llibres i articles, que avalen la dimensió i la vàlua científica de la seva obra. Sense intenció d’extreure cap jerarquia de la tria feta, ens plau destacar: Les ciutats petites i mitjanes a Catalunya: evolució recent i problemàtica actual (de conjunt amb Ramon Morell, 1987), Història urbana i intervenció al centre històric (amb Lluís Claverol, 1989), Vivienda y promoción inmobiliaria en España (1997), Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX i XX) (2000) i Ciutat i Universitat a Lleida (2001).”   seguir >>>