"La terra estava generalment força ben repartida...", "...agricultura mediterrània fonamentada en l’olivera, la vinya i l’ametller", "...l’estructura lleugera dels sòls", "...veia en la Terra Alta uns trets positius que li podien ser profitosos en el futur"

[...més semblances]

 
<<< retrocedir  Per a l’Edmon, seguint amb l’ensenyança de l’escola de Vidal de la Blache, de la qual va ser deixeble dels seus deixebles, la Geografía física condicionava la Geografía humana, per quan aquesta aprofitava determinades possibilitats que la primera li oferia. D’aquesta manera l’estructura humana i econòmica de la Terra Alta estaria condicionada pel seu clima i el seu sòl no massa fèrtil per a l’agricultura. El relatiu allunyament de l’eix de l’Ebre i altres vies fonamentals de comunicació comportarien per a la comarca unes comunicacions deficients i un cert aïllament, una població en general agrupada per fer front a l’escassesa d’aigua, que junt a una agricultura endarrerida i una manca d’indústria, obligaria a una migració constant de joves cap els llocs on hi havia oferta de treball. Aquests serien uns trets fonamentals de la diagnosi que feia de la seva comarca, una contrada objectivament estudiada i subjectivament estimada.

Ara bé, no tot el que analitzava era negatiu, ni de bon tros; veia en la Terra Alta uns trets positius que li podien ser profitosos en el futur. La terra estava generalment força ben repartida cosa que permetia una relativa estabilitat social; una base molt sòlida de la seva agricultura mediterrània fonamentada en l’olivera, la vinya i l’ametller, i menys en els cereals; una economia rural que no era rica, però tampoc miserable, la producció de la qual creia que podia incrementar no solament en quantitat sinó també en qualitat; i finalment veia que hi havia notables possibilitats turístiques.

Sobre la vinya l’Edmon Gimeno opinava que l’estructura lleugera dels sòls, formats per arrossegalls de còdols procedents de la disgregació de les roques, permetia junt amb la forta insolació de la comarca i una pluviositat relativa en moments oportuns, l’obtenció d’un vi de forta graduació. Aquests vins són ara, al cap d’uns cinquanta anys d’haver escrit l’Edmon el capítol que es comenta, els que estan donant unes noves possibilitats de desenvolupament, junt amb un turisme cultural que té connotacions especials, sigui lligat al paisatge (Horta de Sant Joan com a exemple), al coneixement de la nova viticultura (Gandesa, Batea, Bot), o a la memòria de la Guerra Civil (Gandesa, Corbera, Camposines).

L’Edmon, que patí dues guerres, una repressió violenta i un exili ens ha deixat a canvi una visió del món, una defensa de la humanitat i la llibertat, i una explicació rigorosa i alhora plena d’estima de la seva comarca, la Terra Alta. [Josep Oliveras i Samitier; President de la Societat Catalana de Geografia (IEC); article publicat al Diari de Tarragona l’11 de gener de 2014, p. 25]