L'Algars, en sortir de Caseres cap a Caleceit.
 

 
[...més semblances]

 
El passat diumenge, vetlla dels Reis, el Diari portava la notícia de la mort de l’Edmon Gimeno, a Caseres, tocant la ratlla de l’Aragó, quan tenia ja 90 anys. La crònica feia notar d’aquesta persona que era un dels últims supervivents dels camps de concentració nazis, ja que li havia tocat la desgràcia d’estar presoner a Buchenwald, a Dora i a Bergen-Belsen; i la gran sort de sortir-ne viu per a poder-ho explicar. El que l’escrit no exposava era la feina que a nivell científic i cultural havia fet aquest home, una feina divulgativa de la geografia mundial i d’una manera molt més precisa de la seva comarca, la Terra Alta. És que l’Edmon Gimeno en ser alliberat s’havia pogut reunir amb la família a l’exili de Montpeller. Allà es va llicenciar en Filosofia i Lletres, s’especialitzà en Geografia i es doctorà amb un treball sobre Conditions physiques et humaines de la mise en valeur de la province de Tarragona.

Quan va poder retornar a Espanya va ser becari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, on tenia per cap al catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, que era el doctor Lluís Solé i Sabarís, però en veure els inconvenients que podia tenir per a la seva carrera haver estat un exiliat polític, i per no jurar els Principios Fundamentales del Movimiento, que en aquella època ho havien de fer tots els funcionaris, va estimar-se més anar a treballar a l’editorial Salvat, on s’ocupà dels temes relacionats amb la Geografia i les anomenades Ciències de la Terra. Molts dels articles dels diferents Diccionario Enciclopèdico Salvat estan escrits per ell; també col·laborà amb l’Enciclopèdia Catalana i en una Geografía de España de l’editorial Danae; així mateix realitzà traduccions de l’alemany i del francès per l’editorial Labor i per revistes científiques.

Amb altra gent de la feina es relacionà amb la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual es va fer membre. Aquestes relacions el portaren a escriure el capítol sobre la Terra Alta en el tercer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial Aedos, escrit en els anys seixanta, una obra que encara avui dia és bàsica per a les persones que es volen dedicar als estudis territorials.

El seu capítol el titulà “Terra Alta i Matarranya”, perquè per a l’Edmon Gimeno, les fronteres són uns fets artificials i el riu Algars, no separa dues unitats geogràfiques i de vida, pel fet que els elements de la geografia física tenen continuïtat a l’altra banda del riu i al llarg del temps han ocasionat “una sèrie de contactes que s’han traduït en una analogia de costums, de llengua i de folklore”. Per això poblacions de l’altra banda com Maella, Calaceit o Favara formarien part de la mateixa unitat natural i humana.   seguir >>>