|
El full de Banyoles del Mapa de vegetació de Catalunya 1:50 000, aparegut el 1983 i signat per Bolòs i Masalles va ser el primer d’un projecte de cartografia que aplega la constatació de la coberta vegetal actual des d’un punt de vista fitosociològic i amb una llegenda complexa de múltiples combinacions d’unitats de vegetació, amb la interpretació del paisatge potencial de la zona.
|
<<< retrocedir Des de la Societat Catalana de Geografia va publicar, el 1957, la seva zonificació vegetal de Catalunya, presentada en reunions clandestines de la Societat a mitjans dels anys 50. Va ser president de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1989 i 1992, Conseller de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Comissió Fitosociològica Internacional. Entre les distincions rebudes destaquem la Medalla Narcís Monturiol (1982), la Medalla d’Argent de l’Organization for the Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area (OPTIMA) (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1994).
El Mapa de la vegetació potencial de Catalunya 1:250 000, signat per Bolòs, Vigo i Carreras, publicat el 2004 i coeditat per l’IEC i la UB representa la concreció final d’una constant en l’ideari del Dr. Bolòs: la voluntat d’imaginar quina seria la vegetació que esperaríem trobar en aquell lloc més enllà de l’acció humana i altres pertorbacions.
|
|
|
| Oriol de Bolòs i Capdevila |
| Olot, 1924 – Barcelona, 2007 |
Aportacions |
|
Una de les seves preocupacions sempre va ser la conservació de la natura, fins i tot en moments en què aquest sentiment encara no havia anat calant en la societat com posteriorment ho va fer (un ecologista avant la lettre). Sovint es lamentava del fet que fos tan indiscutible la protecció de l’art romànic i que, en canvi, el patrimoni natural semblés tan poc considerat. Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1967, va treballar en la Secció de Geografia i Geologia per a difondre els coneixements de vegetació i donar cabuda a activitats de la ICHN en temps en què la aquestes estaven prohibides.
L’impacte del Dr. Bolòs en la cultura catalana va més enllà del camp de la Botànica, i les seves nombroses col·laboracions en obres com la Gran Enciclopèdia Catalana o diversos diccionaris van permetre ajudar a fixar un lèxic científic de gran riquesa i rigor, fruit de la seva passió per la llengua del país i d’un fer sempre ben assessorat. seguir >>>
[...més semblances]
|
|
