Marc Aureli Vila i Comaposada va néixer a Barcelona l'any 1908. Des de jove aprengué a conèixer el país, fent excursions amb el seu pare, Pau Vila. Això desvetllà el seu interès per la geografia i la seva preocupació pels problemes que afectaven els ciutadans de la terra. No fou estany, doncs, que en iniciar els seus estudis de mestre a l'Escola Normal de Mestres de la Mancomunitat de Catalunya escollís la geografia com a especialització. La dictadura del general Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat i les seves institucions hagueren de suspendre les activitats. Vila i Comaposada dirigí els seus passos cap a la Universitat de Barcelona on cursà la carrera de Dret. L'any 1934 ja era advocat.

Malgrat els estudis jurídics, no abandonà mai la geografia. Feia classe d'aquesta matèria als obrers que estudiaven el batxillerat als cursos nocturns de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, entitat que havia estat fundada l'any 1909 per intel·lectuals republicans i obreristes. Cal pensar en la influència que exercí en el jove Marc Aureli Vila l'ambient d'aquell Ateneu, on s'organitzaven campanyes contra la guerra, en defensa dels

drets humans, per la democratització de la cultura, etc., i on es trobaven com a professors alguns intel·lectuals més destacats del moviment català i democràtic d'aleshores.

Per això no és estrany que durant l'etapa republicana Vila i Comaposada treballés al Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que comencés plenament la seva participació directa en l'activitat política. Durant la guerra, per la seva condició d'advocat, fou oficial auditor de guerra en el bàndol fidel a les institucions legals i democràtiques. Tot plegat l'obligà a exiliar-se, el 1939, quan s'acabà la guerra amb la victòria del bàndol rebel.

Primer, Vila residí a Colòmbia, entre els anys 1939 i 1943. Després fixà la seva residència a Veneçuela. Durant trenta-cinc anys va estudiar, amb gran dedicació i eficàcia, la geografia del país que l'acollia. Quan podia, aprofitava les vacances per recórrer Veneçuela i per comprovar-ne la diversitat i la complexitat, resseguint camins poc fressats i regions a penes conegudes. De 1944 a 1971 fou catedràtic de geografia a la Universitat Central de

Veneçuela, en què introduí els estudis de geohistòria i on amplià els de geografia econòmica i fou, també, catedràtic a la Universitat Catòlica que porta el nom del gran humanista i filòleg Andrés Bello, col·laborador de Simón Bolívar en les lluites per l'emancipació d'Amèrica. Pel coneixement que tenia del país, capacitat que li era reconeguda, fou cap de la Divisió de Geografia de la Corporación Venezolana de Fomento durant més de vint anys. A la Corporación publicà molts dels fruits del seu treball incessant.

Malgrat la intensitat del seu treball científic, no cessà la seva relació amb Catalunya. Per un cantó, publicà estudis relacionats amb el seu país d'origen. Però al mateix temps no oblidava la seva relació amb els que mantenien els fonaments de la catalanitat front a la dictadura: fins i tot, des de 1959, fou el Delegat, a Veneçuela, de la Generalitat de Catalunya a l'exili.

L'any 1978 retornà a Catalunya, on va reemprendre l'anàlisi geogràfica del territori i el seu ple treball científic. Va ésser admès com a membre de l'IEC i, des de 1989, fou designat Delegat de l'Institut a la Societat Catalana de Geografia, de la qual se sentia justament orgullós de ser soci fundador. I continuà la seva activitat política que mai no abandonà. Va estar present a moltes de les actuacions públiques dels darrers anys. Fou diputat al Parlament de Catalunya, on intervingué activament en la discussió de les Lleis d'Ordenació Territorial, des del Plenari o la Comissió Especial i, actuà en organismes polítics, administratius i pedagògics d'índole diversa.

[Extractat de Lluís Casassas: "Marc Aureli Vila i Comaposada, un geògraf que tornà de lluny" Treballs SCG, 25 (1991), pp. 43-45]

[...més semblances]