<<< retrocedir crític amb un títol tan eloqüent com Estado actual de la educación geogràfica y convenientes reformas, que fou premiat i editat (1927) per la Sociedad Geográfica de Madrid. Com escriu Agustín Hernando, els diversos treballs publicats per Santaló estan inspirats en una filosofia educativa moderna, idealista, ansiosa per millorar la cultura de la societat espanyola, i no solament la d’una minoria selecta, com és el cas d’altres institucions creades amb aquest esperit renovador.

Aquesta dedicació acadèmica a la pedagogia i a la geografia portà Miquel Santaló a ser representant de les comarques gironines a la Ponència per a l’Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, director de l’escola de Mestres i Mestresses de Catalunya (1932), on tingué de company Pau Vila, professor a la recentment creada Universitat Autònoma (1933), on compartí claustre amb Marcel Chevalier, i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia (1935).

La carrera política de Santaló s’inicià el 1923, en ser elegit diputat de la Mancomunitat. Posteriorment participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya i en fou nomenat delegat per Girona. Amb l’adveniment de la Segona República, fou elegit diputat a les Corts espanyoles en les successives legislatures (1931, 1933 i 1936), fou alcalde de Girona durant el trienni 1931-33, càrrec en què cessà en esdevenir ministre de comunicacions del primer govern d’Alejandro Lerroux. Els anys 1933-34 exercí de primer conseller de la Generalitat, i durant la Guerra Civil ocupà el càrrec de president del Consell de Treball. El seu ferm compromís polític amb les esquerres i Catalunya li comportà l’exili a França el 1939 i pocs anys després a Mèxic, on es guanyà la vida fent tasques editorials i des d’on encara continuà dedicant-se a la política, com a ministre d’instrucció pública del govern republicà a l’exili.
[Enric Bertran]

"Croquis fisiogràfic de El Gironés", a la p. 69 de Per l'estudi de Catalunya (...) El Gironès de Miquel Santaló (Girona: El Autonomista, 1923).