Mestre, geògraf i polític són les tres facetes que resumeixen succintament la personalitat pública de Miquel Santaló. La seva vocació pedagògica, que té un origen familiar –el seu pare era mestre rural-, el portà a cursar estudis de magisteri a Girona i a l’Escola Normal de Barcelona. Féu de mestre a Guadalajara

(Castella – la Manxa), on entrà en contacte amb Dantín Cereceda, i amplià estudis a l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid, fet que li permeté de relacionar-se amb Beltrán y Rózpide, un dels principals difusors a Espanya dels corrents de la geografia regional francesa.

En completar la seva formació pedagògica, Santaló esdevingué professor de l’Escola Normal de Girona, des d’on exercí una pregona influència en la cultura geogràfica dels futurs mestres, a partir del seu mestratge a les aules i a través de publicacions com ara Geografía general e iniciación a la geografía descriptiva (1923), Una lliçó pràctica de geografia (1925), Geografía de España y sus colonias (1929) i, sobretot, El Gironès (1923), que és la primera monografia d’una comarca catalana feta segons el cànon de l’escola regional francesa.

El seu palès interès per la pedagogia i la geografia el dugué, amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, a França, Bèlgica i Suïssa, on conegué els nous avenços de la geografia moderna, que compendià en l’informe titulat La enseñanza de la Geografia en el extranjero (1925). Amarat aleshores d’un esperit renovador, Santaló escriví un treball    seguir >>>

Mapa encartat (25 x 21 cm.) dins del llibre El Gironés i Banyoles de Miquel Santaló (Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931).