Geòleg i geògraf. La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família s’havia traslladat quan el pare hi guanyà una plaça a l’Escola Normal. El 1925 Solé es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicenciava en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona, i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat. Amb un ajut de la Junta de Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es va doctorar el 1936. El 1926 féu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la Geografia. Dedicat a la docència, va guanyar una càtedra d’institut a Figueres, i més tard a Tarragona, i va ser convidat a ensenyar a l’Institut-Escola. El 1935 contribuí a la fundació de la Societat Catalana de Geografia.

[...més semblances]

Acabada la guerra, el 1940 ocupà una càtedra de Geografia Física, Geologia i Mineralogia a Granada, on inicià la seva recerca sobre les Serralades Bètiques. El 1943 obtingué càtedra finalment a la Universitat de Barcelona, des d’on donà una gran empenta a la institucionalització científica: impulsà una seu del CSIC –del qual fou cap de la Secció de Geomorfologia, i president honorari de la de Geografia, l’Institut Juan Sebastián Elcano-; també fundà l’Instituto de Estudios Pirenaicos, a l’entorn del qual va saber integrar estudiosos de les diverses ciències naturals i humanes, i els facilità el contacte amb l’estranger, en especial amb científics francesos vinculats a l’escola regional de geografia; així mateix, va endegar uns estudis propis de Geologia a la Universitat de Barcelona.   seguir >>>