|
<<< retrocedir
Les inquietuds pedagògiques i geogràfiques proporcionaren a Pere Blasi un profund coneixement de la gent empordanesa i gironina,
en particular, i de les terres catalanes en general. Per això, l'octubre de 1931, en constituir-se la Ponència d'estudi per a
l'estructuració Comarcal de Catalunya, Blasi fou cridat a participar-hi, en representació de les terres de Girona, juntament amb
Miquel Santaló, amb qui compartia ideari catalanista i d'esquerra, bé que des d'una pregona moderació.
[...més semblances]
|
El 1932, Blasi fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per ERC, la qual etiqueta ideològica sobrepassava, com diu Josep Iglésies, "la seva particular d'home estrictament de centre. A les comissions parlamentàries constituïa un fre i, exactament com a Torroella -cerdà entre empordanesos-, al Parlament -home de centre dins un partit d'esquerrans-, se singularitzà igualment en mantenir la ponderació que li era característica."
"Gràfica comparativa dels rius de Catalunya",
en Pere Blasi: Geografia Elemental de Catalunya.
Barcelona: 1922; pàg. 23.
|
|
|
Pere Blasi i Maranges |
Puigcerdà, 1885 - Barcelona, 1961 |
Aportacions |
El 1933 Pere Blasi fou nomenat membre del Consell Regional de Primer Ensenyament. El 1935, col·laborà a fundar la Societat
Catalana de Geografia, de la qual fou el primer vicepresident, càrrec que ocupà fins la seva mort, amb l'obligat parèntesi
de postguerra 1939-48. Amb la derrota a la Guerra Civil, les activitats polítiques de Blasi, obligat a exiliar-se, com tants
d'altres, restaren estroncades. No passà el mateix amb la seva tasca pedagògica i geogràfica: Blasi féu de professor a
Prada de Conflent i a Perpinyà, i es doctorà en Lletres per la Universitat de Montpeller, amb una tesi sobre l'Empordà, que en
tornar a Barcelona, el 1946, va exposar a l'Institut Francès i que roman inèdita.
El 1951, Pere Blasi es féu càrrec d'unes classes a l'Escola Laboral Tèxtil de Barcelona. Mentrestant, esmerçà bona part dels
seus esforços en la redacció de la seva gran obra geogràfica, Les Terres catalanes, publicada amb aquest títol davant la
impossibilitat de fer-ho amb el de "Geografia de Catalunya." El llibre, dividit en dues parts, exposa en una la fesomia física
del país i descriu a l'altra les regions i comarques que delimità en escriure l'obra.
seguir >>>
|
|