Mestre, geògraf i polític són les tres facetes que resumeixen succintament la personalitat pública de Pere Blasi. Com a mestre, Blasi exercí primer a Torroella de Montgrí, durant vint-i-tres anys, i després a Barcelona. A Torroella, Blasi palesà ja una gran avidesa de saber i una pregona inquietud per transmetre el seu mestratge; col·laborà a les revistes Emporion i Llibre de la Festa Major, i contribuí a fundar-hi l'Ateneu,

des d'on completà la seva tasca educadora. Després de la dictadura de Primo de Rivera, Blasi es traslladà a Barcelona, on li fou encomanada, junt amb Dolors Batlle, la direcció del Grup Escolar Lluís Vives, acabat d'inaugurar al barri de Sants. En uns moments en què el moviment de renovació escolar patia de manca de mestres, a causa de les limitacions dels temps de la dictadura, Blasi esdevenia garantia

d'aplicació d'una pedagogia moderna. Com a mestre, Blasi hi deixà una empremta profunda; en paraules d'Alexandre Galí, "donava al seu treball una vivacitat especial que atreia els nois i feia l'escola agradable amb la conseqüència d'un bon rendiment." Durant aquesta època, la preocupació pedagògica de Pere Blasi el portà a col·laborar al Butlletí dels Mestres, revista de la qual fou membre del cos de redacció. Hi publicà l'article "Manca d'estil", on es planyia d'una certa desorganització pedagògica, com a conseqüència d'una falta de preparació pràctica per part dels mestres joves, i aconsellava per esmenar-la el contacte directe amb els mestres experimentats. A més de la col·laboració al Butlletí dels Mestres, la tasca orientadora de Blasi es completà amb diverses participacions a l'Escola d'Estiu. El 1922, Pere Blasi rebé el premi de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana per un manual titulat Geografia Elemental de Catalunya, considerat modèlic en el seu temps, raó per la qual assolí gran divulgació i vigència. A més dels valors didàctics de l'obra, val la pena ressaltar que Blasi hi proposà una nova divisió comarcal de Catalunya, que cal considerar entre els precedents immediats de la divisió de 1932-36.
seguir >>>

"Aspecte General del Relleu de Catalunya", en Pere Blasi: Geografia Elemental de Catalunya. Barcelona: 1922; làm. entre pàgs. 16-17.