<<< retrocedir   Aquesta és, sens dubte, l'obra culminant de Blasi, que ocupa un lloc preeminent en la bibliografia geogràfica de la Catalunya contemporània, car és el primer compendi escrit després de la Guerra Civil i constitueix un digne precedent de la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé Sabarís. Les Terres catalanes és una obra plenament identificada

amb els corrents de la geografia francesa, amb els quals Blasi havia tingut un contacte estret arran la seva estada a Montpeller. Poc abans de la seva mort, a Pere Blasi li van ser reconeguts els estudis fets a França i va obtenir el títol de doctor en Filosofia i Lletres.

"Divisió Comarcal de Catalunya", en Pere Blasi: Geografia Elemental de Catalunya. Barcelona: 1922; pàg. 26.

Per glossar la personalitat de Pere Blasi, res millor que reproduir els mots que Josep Iglésies, amb qui mantenia una ferma amistat, escriví a Serra d'Or en ocasió de la seva mort: "Pere Blasi serví la professió de mestre de minyons amb una exemplaritat excepcional. Fou un autèntic germinador d'afectes, un cavaller d'una bondat i una fidelitat admirables. La seva benevolència arribava a semblar candorosa. El to mig paternal, sempre serè, però amb espurnes d'emoció i confidència de les seves explicacions, es captava fàcilment l'ànima dels alumnes. Xop d'humanitat, de comprensió i tolerància, efusiu i balsàmic, incapaç de congriar cap mena d'odi, es mantingué sempre fidel a la seva ètica. Amb les arrugues del rostre emmorenit, cada vegada més profundes, les conques dels ulls més obscures i la veu més opaca, amb la seva habitual bonhomia i el compost reposat, anava pels carrers barcelonins com un exiliat supervivent d'una altra època. Com tants d'altres era un nàufrag d'uns dies extingits. Talment una topada brutal amb la realitat indefugible, fa uns mesos fou tret violentament de les seves abstraccions en llançar-se-li al damunt una motocicleta a tota marxa. Per bé que semblà que l'accident s'havia anat superant, Pere Blasi ha acabat per sucumbir. Déu premiï la seva gran bondat!" [ Enric Bertran]
[...més semblances]