Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

<<< retrocedir  El 1960 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb un discurs aprofitat després per tots els demògrafs, geògrafs i historiadors del país: El movimiento demográfico de Cataluña en los últimos cien años. Durant més de vint-i-cinc anys maldaria i reeixiria a elevar el fons i el to de la biblioteca d’aquell centre bicentenari. Mentrestant, publicaria una munió de treballs en la que seria l’etapa més prolífica de la seva vida. Només cal recordar que dels vuitanta-vuit llibres que va signar, sense comptar les recopilacions de fogatges in extenso, seixanta-un vegeren la llum durant el franquisme per només dotze de l’etapa anterior. “La maduresa d’Iglésies, esperonada per les dificultats, féu miracles!” recorda Rebagliato. De les obres publicades en la recta final de la seva trajectòria cal destacar-ne tres: la direcció de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme (1962), publicada per Rafael Dalmau, editor amb el qual tan de tracte va tenir; La crisi agrària de 1879-1900. La fil•loxera a Catalunya (1968) a la col•lecció ‘A l’abast’ d’Edicions 62; i El Cens del Comte de Floridablanca (1969-1970) editada per la benemèrita Fundació Vives Casajuana.

També fou sol•licitat per a encapçalar diverses entitats. Acceptà il•lusionat la presidència de la Societat Catalana de Geografia (1970) amb l’únic afany de servir-la i, com va assenyalar Lluís Casassas, per sobre de qualsevol interès de protagonisme. Ben aviat, el 1972, hagué de deixar aquest càrrec, tot just encetat, per imperatius reglamentaris: era incompatible amb el de Membre Numerari de l’Institut d’Estudis Catalans que aquesta institució li havia conferit l’any abans. Josep Iglésies traspassà a Barcelona l’any 1986.

[He redactat aquesta semblança en base a un enfilall d’extractes i interpolacions provinents dels textos següents: Cuadros, Ignasi; Durà, Antoni: "Josep Iglésies, una via singular de treball i d'estudi", Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 13-14 (1987-1988), pp. 19-24. Rebagliato, Joan: “Josep Iglésies, el darrer geògraf eixit de l’excursionisme”, Revista de Catalunya, 181 (febrer de 2003), pp. 3-10. Així mateix, he tingut present diverses anècdotes contades pel matrimoni Iglésies/ Fontserè. Per una banda, pel mateix Josep Iglésies en la conversa, gravada en vídeo, que va mantenir amb Ma. Dolors Garcia i Ramon i Joan Nogué poc abans de la seva mort [transcrita i publicada a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 19 (1989), pp. 11-16] i, per altra banda, en els records de Maria Fontserè , la versió manuscrita dels quals es troba dipositada a l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. / Pau Alegre, novembre de 2003]

 
Josep Iglésies i Fort
 Reus, 1902 - Barcelona, 1986

Aportacions

 

 

"Mont-ral", dibuix de Joan Dolçafel, pseudònim de Josep Iglésies, inclòs en el seu llibre: Les ciutats del món. Barcelona: Editorial Arca, 1948; 2a. ed.: Editorial Montblanc-Martín, 1987; pàg. 29.

 

[...més semblances]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 d'octubre de 2004
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat