<<< retrocedir  En aquest sentit, la tasca de Vila es vertebrà a través de diversos camins. En primer lloc, els estudis comarcals, que entroncaven amb la voluntat del catalanisme de dotar-se d’una organització territorial pròpia, i que arguments historicistes i naturalistes buscaven de fonamentar. La proposta vidaliana de definir una regió com un complex de relacions úniques que la societat i el medi traven al llarg de la història fou traslladada amb èxit per Vila a la seva síntesi sobre la Cerdanya, considerada un referent per als estudis geogràfics a Catalunya. Ara bé, l’esperit pragmàtic de Pau Vila també li va permetre connectar amb les necessitats de la nova administració autònoma, fet que va traduir amb brillantor amb el disseny d’una divisió territorial en comarques i vegueries. La proposta, d’altra banda, sentava el camí de la contribució de la Geografia a l’ordenació del territori, que quedaria truncada per la guerra. En segon lloc,

[...més semblances]

Vila contribuí a fomentar l’excursionisme com a instrument de descoberta de la història, la llengua, les formes de vida i les tradicions: Joan Amades o Joan Coromines, a banda del també geògraf Josep Iglésies, figuren entre els seus nombrosos companys d’excursió, i des de la direcció del Centre Excursionista de Catalunya orientà l’activitat de diverses generacions.

Finalment, i en relació als estudis històrics, l’enfocament de Pau Vila, que a través de la geografia francesa recollia l’aportació de l’escola dels Annales de Febvre i Bloch, contribuí a una consideració més àmplia de les bases materials de la societat, en una etapa encara de predomini de la història romàntica. En aquest sentit, figures com Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar trobaren, gràcies a la tasca de Pau Vila, un terreny ben adobat per a la renovació de la historiografia catalana. [Antoni Durà i Guimerà]

Aportacions