Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z
de Socis i de Sòcies;  de Col·laboradors i
de Col·laboradores;   la Junta de Govern
 
 

<<< retrocedir  En aquest sentit, la tasca de Vila es vertebrà a través de diversos camins. En primer lloc, els estudis comarcals, que entroncaven amb la voluntat del catalanisme de dotar-se d’una organització territorial pròpia, i que arguments historicistes i naturalistes buscaven de fonamentar. La proposta vidaliana de definir una regió com un complex de relacions úniques que la societat i el medi traven al llarg de la història fou traslladada amb èxit per Vila a la seva síntesi sobre la Cerdanya, considerada un referent per als estudis geogràfics a Catalunya. Ara bé, l’esperit pragmàtic de Pau Vila també li va permetre connectar amb les necessitats de la nova administració autònoma, fet que va traduir amb brillantor amb el disseny d’una divisió territorial en comarques i vegueries. La proposta, d’altra banda, sentava el camí de la contribució de la Geografia a l’ordenació del territori, que quedaria truncada per la guerra. En segon lloc,

[...més semblances]

Vila contribuí a fomentar l’excursionisme com a instrument de descoberta de la història, la llengua, les formes de vida i les tradicions: Joan Amades o Joan Coromines, a banda del també geògraf Josep Iglésies, figuren entre els seus nombrosos companys d’excursió, i des de la direcció del Centre Excursionista de Catalunya orientà l’activitat de diverses generacions.

Finalment, i en relació als estudis històrics, l’enfocament de Pau Vila, que a través de la geografia francesa recollia l’aportació de l’escola dels Annales de Febvre i Bloch, contribuí a una consideració més àmplia de les bases materials de la societat, en una etapa encara de predomini de la història romàntica. En aquest sentit, figures com Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar trobaren, gràcies a la tasca de Pau Vila, un terreny ben adobat per a la renovació de la historiografia catalana. [Antoni Durà i Guimerà]

 
Pau Vila i Dinarés
 Sabadell 1881 - Barcelona 1980

Aportacions



"Pla d'una gran masada de Cerdanya: el Mas Florensa prop de Puigcerdà", de Pau Vila a La Cerdanya. Barcelona: Ed. Barcino, 1926; pàg. 122.
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
14 de març de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat