EUGEO 2019, crònica d’un congrés europeu de Geografia

El passat mes de maig se celebrà a Galway, Irlanda, la 7a edició del congrés organitzat per l’EUGEO, que és l’ens europeu que agrupa les diferents societats geogràfiques de diferents països europeus i del qual, la Societat Catalana de Geografia, n’és membre.

L’origen de l’EUGEO es remunta a l’any 2004, moment en què es crea sota el paraigua de la IGU (Unió Geogràfica Internacional, en anglès), amb la voluntat de ser un referent de la geografia europea. El primer congrés se celebrà a Amsterdam el 2007 i des d’aleshores se celebra de manera biennal a diferents llocs d’Europa (vegeu llistat adjunt).

Aquest organisme, a part de promoure aquest congrés geogràfic, també s’ha encarregat de difondre i fer extensiu arreu d’Europa la iniciativa de la societat geogràfica francesa de la Nit de la Geografia, i que des de la Societat Catalana de Geografia hi hem participat activament en les dues darreres edicions.

El congrés EUGEO es un congrés multitudinari, que acull majoritàriament acadèmics de diferents països, europeus i de fora d’Europa, i també, encara que de manera més reduïda, professionals en l’àmbit de la Geografia. Com no podia ser d’altra manera, les ponències presentades representaven l’ampli ventall dels treballs pioners en els diferents camps en els quals participa la Geografia.

EUGEO 2019 Galway, Irlanda

L’edició d’enguany, sota un lema que volia posar de relleu la relació entre els paisatges físics i culturals, i segons xifres presentades pels organitzadors, s’hi van registrar 400 participants, i l’àmbit de la Geografia Humana va ser el més nombrós en termes de sessions programades i ponències presentades.

S’hi van organitzar fins a 120 sessions temàtiques diferents, distribuïdes en 9 sales paral·leles durant 3 dies de congrés. La gran quantitat de ponències i la gran diversitat de temes presentats van fer impossible l’assistència a la majoria de les sessions, però en voldria destacar aquelles que van cridar l’atenció.

Cal destacar però, la minsa participació de presentacions en format de pòster en aquesta edició, malgrat les dimensions del congrés.

La Geografia en l’educació superior

Entre la diversitat de sessions, voldria destacar-ne les dedicades a la docència de la Geografia en l’ensenyament superior. El problema de la reducció del nombre d’alumnes que estudien Geografia és transversal a gran part d’Europa, especialment als països de l’est europeu com Sèrbia o Hongria. Els representants d’aquests països manifestaven amb preocupació el fet que els estudiants marxessin a cursar el grau de Geografia a altres països, com Dinamarca, Regne Unit, Irlanda o Alemanya, atrets per les ajudes als estudiants o a l’interès a aprendre l’anglès.

De les ponències presentades es pot desprendre el fet que es produeix una reducció general dels estudiants de Geografia arreu d’Europa, cosa que preocupa i que es va voler debatre en una taula rodona a la segona sessió. S’hi van debatre dues propostes plantejades per la moderadora: d’una banda, si els presents podien trobar alguna raó per la qual es produís aquest descens generalitzat d’estudiants, i d’una altra, si s’atrevien a proposar solucions per redreçar aquesta situació.

En conjunt, es va considerar que una de les raons principals del descens d’estudiants podria ser la manca de coneixement de la feina que un geògraf fa i pot fer per a la societat. En aquest sentit, una de les solucions proposades i que va semblar que rebia més simpaties fou el fet de dedicar més temps i recursos a la comunicació geogràfica, és a dir, difondre de manera planera i per a un públic no expert, què fa el geògraf i quina utilitat o servei pot rebre la societat.

  seguir >>>