Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Triat i garbellat : l'estassat : Índex |
|
<<< retrocedir Els comentaris dels assistents es van centrar més en l’explicació d’anècdotes que certificaven el desconeixement general de la societat vers els geògrafs i la seva feina que no pas l’aportació de solucions. Smart Cities Una altra sessió que em va semblar interessant va ser la dedicada a Smart Cities. És un concepte prou nou i el fet que hi hagués 8 ponències sobre aquest tema en mostrava l’interès. Les ponències, però, varen ser força diverses. Les més destacades varen ser aquelles ponències que van tractar temàtiques relacionades amb el treball de les dades que diferents àmbits que les ciutats van recollint a base d’anar instal·lant sensors i altres aparells. En aquest sentit, les ponències sobre la manera de mesurar la qualitat de l’aire, la mobilitat del transport públic o de l’estat del trànsit van semblar les que més s’esqueien amb el tòpic de la sessió, i alguns van resoldre la presentació esmentant que les ciutats no estan prou cobertes de sensors, però desconec si això és el que els geògrafs entenem per Smart Cities. La discreta presència de la Geografia Física Un tòpic que es va repetint al llarg de la celebració dels congressos Eugeo és la baixa o discreta presència de les ponències relacionades amb la Geografia Física. Tot i que els diversos congressos s’esmercen en convidar investigadors de renom com a conferenciants de sessions plenàries, les sessions relacionades amb la Geografia Física són minoritàries. |
En aquest congrés, la ponència plenària convidada va versar sobre la Biogeomorfologia, és a dir, l’efecte dels éssers vius sobre la litosfera. És clar que microbis i altres éssers vius alteren o erosionen les roques, però és el paper de l’home en la modificació del medi l’element principal que estudia aquest tòpic. Altrament, també hi ha un interès en què geògrafs físics i humans col·laborin, i així es va mostrar en aquesta ponència, la qual va posar l’exemple d’un llibre titulat Urban Geomorphology, i que exemplifica l’existència d’un camp de recerca que pot combinar geògrafs físics i humans per explicar, entendre el territori i l’efecte de l’home sobre el medi. A part d’això, les sessions específiques i relacionades amb la Geografia Física van centrar-se en la problemàtica de l’erosió de les platges i del retrocés de la línia de costa de diverses localitats irlandeses, ja que van ser els membres del departament de geografia física de les diverses universitats irlandeses els qui van organitzar les sessions i les ponències. El que destaca de totes aquestes ponències és l’ús extensiu dels drons en la recerca científica de la geografia física. Ja no es prenen mostres sinó que s’aixequen models digitals d’elevació d’altíssima resolució per comparar els canvis temporals de la línia de costa de les platges, en aquest cas. També la sessió d’Hidrologia i Societat va captar el meu interès, però l’excés de ponències basades en el desenvolupament de models informàtics que pressumptament han d’ajudar un col·lectiu de responsables a prendre decisions per a millorar la gestió dels recursos hídrics amb eficiència i que, possiblement, desconeixen l’existència de totes aquestes eines, no em va semblar la millor manera de transferir el coneixement hidrològic a la societat. |
Conclusions EUGEO 2019 ha estat un èxit atès que ha mobilitzat 400 participants en plena època docent, de diferents països europeus i també de fora d’Europa. La idea que la situació de la Geografia no passa pel millor moment en termes docents és un fet preocupant. Caldria mantenir el debat en properes edicions del congrés per no abandonar aquest tema. En canvi, les nombroses sessions temàtiques, algunes de les quals han fet front a tòpics ben actuals i ben transversals dins dels estudis geogràfics, fan pensar que la recerca geogràfica té molt a dir i pot jugar un paper important en l’estudi de problemàtiques ambientals i socials durant els propers anys, i hauria de ser en aquesta direcció on caldria adreçar els esforços acadèmics i docents. Veurem l’evolució del pensament i la recerca geogràfica al proper congrés Eugeo 2021, que ja s’està preparant a Praga. [Joaquim Farguell] Referències EUGEO. Documentació sobre l’objectiu i història de l’entitat. http://www.eugeo.eu (consultat el 5 de juny de 2019)
Text recollit a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 87 (2019) p. 229-232.
|
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina actualitzada el 18 de novembre de 2019 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |