Dimarts 20 de novembre de 2018, l’endemà de la presentació del llibre de Vicenç M. Rosselló, Les Illes Balears. Estudi geogràfic i econòmic. Mallorca. El sud i sud-est, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), hi vam tornar. Va ser amb un acte organitzat de conjunt amb la Fundació Mascort, dedicat a presentar una obra signada per Inés Padrosa Gorgot: La cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la historia. La sessió va ser presidida per Jesús Burgueño, vicepresident de la SCG, qui va posar de relleu els dos motius principals de l’esdeveniment: el primer, agrair a la Fundació Mascort la visita guiada que oferí a la Societat, el proppassat octubre i en el marc de la sortida d’estudi al Baix Ter, a l’exposició muntada a Torroella de Montgrí i de la qual el present llibre és el catàleg, i, el segon, el valuós recull cartografic que constitueix aquesta obra en si mateixa.

El gruix de l’acte de presentació anà a càrrec de la nostra consòcia Ma. Carme Montaner, directora de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), qui va començar destacant el valor cartogràfic que atenyen les col·leccions privades de mapes antics a Catalunya, més enllà de les institucions oficials. En aquest àmbit, va situar el patrimoni de la Fundació Mascort, fruit de la passió de Ramon Mascort per la cartografia i la història. La doctora Montaner va definir el llibre que presentava com una obra de referència, que anava més enllà del mer catàleg d’una exposició, ja que, a més de ser un excel·lent treball de catalogació, se’n surt de fer una lectura cartogràfica alhora que històrica i artística de la munió de mapes catalogats.

Dit això, Carme Montaner entrà en matèria diferenciant les dues parts del llibre: la primera, una introducció de la història de la cartografia, de la qual destacà l’esforç clarificador en ocupar-se de les persones que intervenien en l’elaboració de mapes en èpoques antigues (cartògrafs, editors, impressors, il·luminadores, gravadors…).

 
La mesa de l'acte va
ser fotografiada per E. Bertran (SCG)

Hem escrit il·luminadores en femení, perquè Montaner destacà que hi havia moltes dones en l’ofici, exemplificant, així, l’atenció que els dedica l’autora a l’obra. De la segona part, la més extensa, Montaner en ressaltà la rigorosa catalogació de 161 mapes, dibuixats per les principals escoles cartogràfiques europees, datats entre el segle XVI i el XIX, entre els quals hi ha representacions de Catalunya, la península Ibèrica i el Mediterrani, cartes nàutiques, plànols de places fortes i de conflictes bèl·lics.

Entre els diversos cartògrafs que signen els mapes de l’obra, destacà la presència de Sébastien de Pontault, Senyor de Beaulieu, l’enginyer militar de Lluís XIV que executava un magnífic treball de camp, dibuixant ara escenes de guerra, ara vistes de les pobles i viles per on passava l’exèrcit del rei de França. La doctora Montaner va fer èmfasi en quatre aspectes que donen caràcter al llibre de Padrosa: la contextualització històrica dels mapes que hi són reproduïts, la inclusió de retrats dels autors, l’ambició, reeixida, a esbrinar influències cartogràfiques, i l’explicació del significat de cartel·les i d’altres elements iconogràfics. I acabà la seva intervenció destacant l’inestimable caire divulgatiu que també tenen els catàlegs de les mostres cartogràfiques.

A continuació, va ser el torn de l’autora de l’obra, Inés Padrosa Gorgot, llicenciada en història de l’art i diplomada en biblioteconomia i documentació, qui va voler assenyalar que, malgrat ser aquest el seu primer estudi cartogràfic, la seva afició als mapes venia de lluny. Hi aportà com a aval l’exposició que muntà els anys noranta dels mapes custodiats al castell Peralada, on fa d’arxivera i bibliotecària de fa més de tres decennis, i es lamentà que no se’n fes aleshores el corresponent catàleg. No ha estat el cas de l’exposició que va comissariar a la Fundació Mascort i que és l’origen d’aquest catàleg, un llibre que qualificà, amb tota justícia, com una edició de bibliòfil, numerada i reduïda, on s’ha volgut combinar la qualitat científica que és exigible en una obra amb aquestes pretensions, amb l’acurada presentació que acaba per millorar-la.

La senyora Padrosa va tenir paraules d’agraïment envers el mecenatge de la Fundació Mascort i del seu cap, Ramon Mascort, que demostraren tothora una gran generositat quant a recursos esmerçats, sense oblidar la participació i el suport dels patrons de dita fundació -la majoria, dones, i presents a la sala-, i la feina del gran nombre de persones que hi han col·laborat. Padrosa va destacar les actuals disponibilitats telemàtiques que li van permetre la recerca de casa estant i accedir, així, a moltes biblioteques espanyoles, europees i des EUA. Tot plegat i com no podia ser altrament, atesa la seva formació, amb l’objectiu d’adreçar un esguard als mapes antics des de la història de l’art, que esdevingués complementari de la ineludible mirada geogràfica.

Al final, va prendre la paraula el senyor Ramon Mascort, president de la Fundació Mascort, qui va donar a la seva intervenció un to personal al voltant d’un interès pels mapes que se li desvetllà ja en edat escolar i de la seva passió per l’art i la història, ja de més gran, que confluïren en l’afició al col·leccionisme relacionat amb el món de la cartografia. El senyor Mascort va assenyalar que aquesta afició seva topava amb la dificultat de mostrar a amics i coneguts una col·lecció desada en carpetes i calaixos, raó per la qual estava molt satisfet com l’exposició muntada a Torroella de Montgrí i el catàleg que es presentava a l’Institut d’Estudis Catalans havia resolt amb escreix aquest problema, ja que li havia permès posar la seva col·lecció a l’abast de tothom. Agraí, també, la gran dedicació de l’autora, que havia donat fruit en una obra magnífica, i l’hospitalitat de la Societat Catalana de Geografia que n’acollia l’acte de presentació. [Enric Bertran]