Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
 

 

<<< retrocedir  En aquest sector, l'any 1983, a iniciativa de l'ajuntament de Torroella de Montgrí, es va aprovar una urbanització litoral de cases baixes que tot seguit es va posar en execució mitjançant el terraplenament de les llacunes i aiguamolls existents, el traçat de vials i rotondes, i la construcció de la primera fase d'habitatges. La crisi immobiliària post-olímpica dels anys noranta, va paralitzar les obres mentre els promotor esperaven debades compradors del primer grup d'unifamiliars. Així, es va posar en evidència la fallida del model d'oferta tradicional de segones residències. La resposta institucional a la crisi va ser l'aposta per prioritzar el patrimoni natural i cultural per atreure noves inversions cap a la zona.

El canvi d'estratègia va obligar el canvi de qualificació del sòl de la Platera: d'urbanitzable programat a espai natural, tot un repte econòmic i jurídic. Tanmateix, va funcionar, tant per la tossuderia dels agents públics com per circumstàncies singulars ben aprofitades. Així, l'obtenció de diverses edicions de Projectes LIFE, concedits per la Unió Europea, des 1999, ha permès la compra progressiva de terrenys privats per a portar a terme la restauració, la retirada de vials i el rebliment artificial, per retornar a la maresma pretèrita. De l'acció constructiva dels vuitanta només en restarà la primera fase. Val a dir que la desprogramació de sòl urbanitzable va ser possible, al capdavall, gràcies a la inclusió del sector dins la Zona Terrestre Marítima, la qual cosa feia jurídicament impossible l'erecció de noves edificacions.
 

 

 

El professor Quintana va definir de realistes les accions de recuperació del sector. Un realisme sustentat en cinc criteris d'actuació ben prelacionats. En primer lloc, calia i cal recuperar la funcionalitat ecològica del sector. Derivat de l'anterior, el segon criteri és evitar els mals funcionaments, com podrien ser actuacions desafortunades en relació amb les inundacions sobtades. El tercer criteri és la conservació d'espècies autòctones en llacunes permanents, potenciant-ne la salinitat. Els criteris quart i cinquè són els tocs d'atenció més realistes: tornar a la situació dels sector als anys seixanta no és possible, però cal aproximar-s'hi, ...i que el sistema funcioni! Sense oblidar que hi ha hagut una urbanització, la influència de la qual es deixarà sentir sempre mai més. Tot això, explicat pas a pas, de la rotonda a la platja, de la platja als nous aiguamolls i retorn al punt de partida, ben guarnit de detalls i anècdotes sobre el procés.

Amb la gana feta, el dinar a la fonda de Torroella de Montgrí, a quatre passes de la plaça gran i gairebé davant per davant del cal Galibern, lloc de destinació de l'expedició per passar la tarda, va ser reparador del tot.

 

 

La visita a la Fundació Privada Mascort va durar dues hores llargues, les quals es van fer curtes a tots els expedicionaris, augmentats amb diversos consocis gironins vinguts expressament des de la capital de l'Onyar. Admirar la col·lecció de cartografia antiga propietat dels senyors Mascort, exhibida acuradament i ordenada a les sales del casal familiar, va ser un exercici d'intel·ligència i sensibilitat dels que deixen petja. L'adquisició pacient, durant més de quaranta anys, de les millors peces cartogràfiques del territori de Catalunya, des del segle XVI fins a inicis del XIX, ha permès oferir una exhibició sense precedents d'aquest gènere de materials geogràfics, la qual ha estat oberta al públic durant la primavera i estiu de 2018. La visita de la Societat Catalana de Geografia va ser guiada tothora per la curadora de l'exposició, la Sra. Inés Padrosa, llicenciada en biblioteconomia i història de l'art. Davant els espècimens de Vrients, de Beaulieu, d'Aparici i de molts altres, Padrosa va oferir uns apunts molt aclaridors sobre la significació dels elements decoratius dels mapes i sobre la seva composició i producció física.

L'acte va acabar amb sengles parlaments d'agraïment del professor Jesús Burgueño, vicepresident de la SCG, i del Sr. Ramon Mascort, president de la Fundació Privada Mascort, mentre els assistents assaborien una copa de cava oferta pels amfitrions. [Pau Alegre, 22 d’octubre de 2018]

Fotografia de P. Alegre (SCG)

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
23 d'octubre de 2018
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat