La primera sortida d'estudi de tardor de la Societat Catalana de Geografia del curs 2018-19 va fer cap a les comarques gironines dissabte 20 d’octubre. El centre d'atenció proposat a la trentena de participants menats per Jordi Ramoneda, es va concretar en dues aproximacions geogràfiques del riu Ter en els seus darrers quilòmetres de recorregut. Els tres mil quilòmetres quadrats de la seva conca donen per a moltes explicacions. En aquesta ocasió es van limitar a la morfologia i a la societat de la plana al·luvial del seu recorregut final.

L'aproximació generalista va ser impartida al cim del puig de la Font Pasquala (92 m alt.), al terme de Gualta, és a dir, al sector dret del Ter, a l'altra banda de Torroella, el centre urbà indiscutible d'aquest veral de l'Empordanet. Des d'aquell punt de vista privilegiat, el professor David Pavon (UdG) va efectuar una descripció acurada i extensa de la plana del Baix Ter. La panoràmica circular s'ho valia: Santa Caterina i el Montgrí, Roca Maura i el cap de la Barra, les Medes i la gola del Ter, el massís de Begur i el passadís de Palafrugell, sobre Pals, i les Gavarres com a teló per ponent.

La descripció canònica de l'àmbit abastat per la panoràmica efectuada pel professor Pavon, s’inicià amb la del trets geològics coronats per les dinàmiques recents, d'entre les quals va destacar el reblament dunar del Baix Ter fins al segle XIX. Atès el divagament del Ter i del Daró, encara en èpoques històriques, i la presència de nombroses llacunes entre marjals, algunes tan extenses com la de Pals o la d'Ullastret, l'acció natural espontània es va complementar amb accions entròpiques contundents. La xarxa de canalitzacions han ajudat al dessecament d'amplis sectors ocupats abans per aiguamolls. El canal del Daró, entre Gualta i Torroella, per tal de desviar aiguats cap a la llera del Ter, és, potser, l'obra més visible. Val a dir que el soterrament de canals i sèquies, entre 2010-2012, no permet apreciar la xarxa de superfície en dessús, la subsistència de la qual perilla.

Abans aèria, ara subterrània, la xarxa de canals i sèquies ha estat i és el sistema circulatori d'artèries i venes de la comarca: alimentació i desguàs. L'ús agrari predominant és, és clar, el conreu de regadiu. Tenen anomenada l'arròs, el moresc i la poma. Avui hi ha unes 10.000 ha de terres en regadiu. Tres vegades més es conreen en secà, per bé que els potents nivells freàtics permeten una humidificació ben generosa del subsòl. L'ocupació agrària del territori era prou evident des del puig de la Font Pasquala. Tanmateix, calia recordar altres activitats, que si bé han estat induïdes per l'activitat agrària, han pres volada independent a l'actualitat. La molineria és l'exemple emblemàtic. Molts molins interposats als canals són aprofitats avui per a la producció d'hidroelectricitat. El famós molí de Pals no n'és pas excepció.

Si no fos perquè l'agenda de la sortida era força ajustada en el temps, la majoria dels participants els hauria plagut restar al Puig de la Font Pasquala fins a l'hora de dinar, necessitat biològica ineludible. Les preguntes, els comentaris, els dubtes formulats al llarg i al final de la dissertació en són bona prova. Només per posar un exemple, entre els diversos que va suscitat l'exposició del professor Pavón, nombrosos participants es van interessar per l'efecte sobre l'àmbit de l'estatus fronterer entre comtats, Empúries i Barcelona, al llarg de la història. Només en els tres quarts que vam passar a l'observatori, vam poder apreciar l'aixecament progressiu de la bromera que difuminava la ratlla de l'horitzó marí tot just arribar-hi i la concreció visual i plàstica dels elements constitutius del paisatge empordanès. Hauria estat bonic esperar la concreció total.

Quan vam arribar a la platja de l'Estartit, cap a quarts d'una, el sol lluïa a pleret. El vent, moderat, era un altre factor propici d'un ambient amable per a escoltar la segona aproximació, en aquest cas particularista, de l'àmbit. Ens el va servir el professor Xavier Quintana, director de l'Institut d'Ecologia Aquàtica (UdG) a la Platera. El professor Quintana ha dirigit els equips responsables de la recuperació de la llenca de platja limitada entre les llacunes del Ter Vell, a tocar del nucli de l'Estartit i la de Fra Ramon, a quatre passes de la gola actual del Ter.