<<< retrocedir  A continuació intervingué Ernest Ruiz, actualment responsable de la secció d’estudis territorials de la Direcció d’Urbanisme de la Corporació Metropolitana de Barcelona, presentant la seva experiència en l’estudi de SIG a la Universitat d’Utrech, que fa unes dècades va ser una de les pioneres en aquest àmbit. Els estudis de Geografia es troben en aquest cas en una Facultat de Geociències, on es creuen continguts de Ciències, ambientals, energia, etc. Els graus, de 3 anys, permeten també gran diversitat d’especialització. Ruíz va presentar també els resultats de Gustavo D. Buzai sobre els estudis de geografia a l’Argentina, on entre altres aspectes, va posar de relleu la forta incidència dels continguts associats a les TIG.

Miriam Zaar, geògrafa brasilera i actual coordinadora del lloc web de Geocrítica, feu referència a la situació de la geografia al seu país. El mapa universitari ha experimentat una expansió extraordinària des dels seus orígens als anys trenta. Avui es compten quasi 70 universitats federals, i en total (públiques i privades) superen les 200. Zaar presentà alguns resultats d’un estudi sobre la Geografia a 6 grans universitats: Sao Paulo, Federal de Santa Catarina, Federal de Goiás, Federal de Rio de Janeiro, Federal de Paraíba, i Estatal de Rio Grande do Sud. Les xifres d’alumnes augmenten o es mantenen en totes, amb excepció de Paraíba, i són importants els cursos nocturns. Els màsters i doctorats s’han consolidat. Cal dir que les places ofertes tenen competència per omplir-se. Com a factor negatiu, la Geografia ha deixat de ser obligatòria a secundària, on només es mantenen el portuguès, les matemàtiques i l’anglès. Les assignatures tenen força semblança amb les nostres, amb perfils cap a humana, física o ambiental, i amb una notable valoració de les TIG, així com de les pràctiques externes i els TFG. Va destacar així un rebuig a l’estadística, que després aclarí pel problema que era impartida per estadístics poc adaptats al perfil dels estudis de Geografia. En el mercat professional, destacà, entre altres sortides habituals, el paper dels geògrafs en les avaluacions dels impactes ambientals.

Finalment intervingué Alexis Sancho, jove investigador sortit de la UB i actualment desenvolupant la seva carrera a la Universitat de Viena, el qual traçà al seu torn un perfil de la Geografia a la universitat de l’àrea germànica. Destacà en primer lloc una clara divisió entre la geografia física i la humana, essent poc presents en canvi els estudis regionals, que havien tingut tradició. Comptà 47 departaments a Alemanya, 5 a Àustria i 9 a Suïssa, i posar de relleu que l’associació de geògrafs germanòfons agrupa uns 25.000 membres, i es fan congressos en aquest àmbit. A més, bona part del professorat a Àustria és d’origen alemany. En quant als continguts, el perfil del professorat en cada departament dona lloc a certes especialitzacions. Centrat en Viena i Graz, va assenyalar l’especialització en didàctica per a la secundària a partir d’un doble grau, i també la combinació entre Geografia i Economia. La planificació ambiental i les TIG eren continguts importants, i menys en canvi l’ordenació del territori. Com en altres llocs, el SIG ha estat una via important per a l’ocupabilitat, sobretot en l’àmbit de les consultories. Finalment es va referir al “precariat benestant”, investigadors relativament joves amb contractes mai indefinits i sous prou bons.

Novament, el debat entre públic i ponents fou viu i interessant. En acabar, Macià Blàzquez (professor a la UIB i membre de la Junta de l’AGE), va facilitar unes primeres conclusions. Finalment, per cloure la llarga i profitosa jornada, Jorge Olcina i Josep Oliveras van tancar l’acte fent bons propòsits per a continuar col·laborant. [Antoni Durà]

 
La foto d'A. Durà i Ò. Saladié és de C. Miralles