i actual vocal de docència universitària a la Junta de l’AGE, va explicar en primer lloc que la informació sobre graus i màsters que s’està recopilant dels departaments ha de servir tant per a una anàlisi global com per a l’elaboració d’un banc de bones pràctiques. Porcal va assenyalar els reptes de l’etapa actual de globalització com una oportunitat en la qual la Geografia hi té molt a dir, tant professionalment com en el camp de l’ensenyament: com a exemples, assenyalà les humanitats digitals, la dimensió espacial de molts problemes actuals, la preocupació creixent pels problemes territorials i ambientals, el desenvolupament de les TIG, i l’interès pel paisatge. També valorà l’aportació del pensament crític en la disciplina, i defensà una troncalitat compartida en els estudis de geografia de l’Estat, així la presència a la secundària. Per últim, Rubén Lois feu esment al nou Pla d’Estudis de Paisatge ofert a Galícia juntament amb altres disciplines, i destacà la dicotomia entre una educació universitària dirigida a formar una ciutadania crítica (model alemany)

<<< retrocedir  La geografia és molt present a l’ensenyament primari i secundari, si bé se l’associa igualment a un coneixement descriptiu. Els graus són de 3 anys, seguits de 2 de màster i 3 més per a obtenir el doctorat. Quant a les assignatures, cal escollir una segona disciplina, que es segueix en altres facultats o departaments, fet que ajuda als estudiants a orientar-se a especialitzacions i futures feines més diverses. Les universitats s’han especialitzat en oferir alguna branca particular, i cada estudiant escull la seva universitat en funció d’aquesta orientació, optant a un sistema de beques molt exigent. La diversitat de màsters contribueix a l’especialització de les universitats. És important en aquest nivell la formació per a l’ensenyament, amb dos cursos per a fer de professor de primària (a la qual també es pot accedir, doncs, des de graus diversos i no només magisteri) o de secundària. Hi ha especialitzacions d’enginyeria, donat que a França aquest concepte és més obert.

Les ponències van donar pas a les intervencions d’un públic que en conjunt reunia una gran experiència en els temes tractats, i que va debatre amb els ponents qüestions d’interès, com ara la necessitat que la UGI guanyi un major pes a nivell internacional, el problema a casa nostra de la manca de continguts de geografia (i en general) a l’actual màster de professorat, o la preocupació per la formació del professorat de secundària i la presència de la Geografia en aquest nivell.

El matí es va completar amb una taula participativa, presentada per Rubén Lois, tractant experiències recents en els plans d’estudi de l’Estat espanyol. Antoni Durà, darrer director del Departament de Geografia a la UAB, exposà la proposta d’uns nous plans de grau a partir de la constatació que la Geografia tenia un problema de visibilitat i de reconeixement social, i de que la nova oferta d’altres titulacions condueix a una competitivitat cada vegada més gran.

Es va fer una proposta en dos graus amb una base compartida i una voluntat de major comprensió per part dels estudiants de secundària: “Geografia, Medi Ambient i Planificació territorial” (4 anys) i “Globalització i Sostenibilitat” (3 anys), aquest darrer aturat per l’Agència de Qualitat Universitària (AQU). La proposta s’ha completat amb un programa de formació per a professorat i estudiants de secundària, i una acció conjunta amb els altres departaments de Geografia de Catalunya de difusió de la recerca als mitjans. Onofre Rullan, professor a la Universitat de les Illes Balears (UIB), exposà la seva experiència en l’elaboració i seguiment del pla d’estudis de 1994, que al seu entendre va ser capaç d’incorporar la nova perspectiva més aplicada, però que potser havia oblidat àmbits com els estudis regionals, la geografia política o la sostenibilitat, que proporcionen també qualificacions importants als geògrafs. Òscar Saladié, coordinador del grau a la URV, presentà la seva opció recent per un grau en “Geografia, Anàlisi del Territori i Sostenibilitat”, mantenint el terme de Geografia i, en relació a la complementarietat amb Turisme, incrementant el pes de la nostra disciplina. A més, el pas d’assignatures de 6 a 4 crèdits els ha permès incorporar assignatures de projectes, apostant així per una major capacitació professional. Ana Camarasa, que va ser coordinadora de grau a la Universitat de València (UV), explicà l’èxit excepcional de la reconversió en un grau de “Geografia i Medi Ambient”, que ha suposat que per al curs vinent ja s’ofereixin dos grups a primer. L’èxit s’atribueix d’una banda a una oferta més atractiva, però que va ser acompanyada d’una forta promoció (campanyes i formació a secundària, presència mediàtica d’algun professorat...). Quant als continguts, defensà un equilibri entre matèries genèriques i instrumentals, així com els Treballs de Final de Grau (TFG) i les pràctiques externes, i també una actitud positiva respecte a la part d’alumnat que arriba molt poc qualificada. Mari Cruz Porcal, professora a la Universitat del País Basc (UPV

i una altra pensada per a preparar treballadors qualificats (model nordamericà, fomentat darrerament des de la Unió Europea). En aquest context, proposà 3 vies per a la Geografia: formació de formadors, geografia aplicada i geografia tècnica. Els graus i màsters haurien de poder equilibrar aquesta oferta. La taula va ser seguida igualment per un actiu debat en el què es van posar de relleu oportunitats i debilitats de l’oferta educativa en geografia, del col·lectiu, les relacions amb la secundària, etc., fet que demostrà el viu interès de les qüestions tractades.

Després de dinar, la jornada es reprengué a la tarda amb noves ponències dedicades als estudis universitaris de geografia en l’àmbit internacional.

Jesús Granados, professor de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Girona (UdG), fou l’encarregat de parlar del model britànic, i en particular escocès, a partir del cas de la Universitat de Glasgow, on va exercir uns anys de professor. En el context de graus de 4 anys, oferts per Schools o Colleges (en el seu cas, la School of Geography and Earth Sciences), hi ha una gran flexibilitat en els itineraris, que en el cas de Geografia s’estructuren en Bachelors de Ciències, humanitats o Ciències Socials. En realitat, l’estudiant va escollint combinacions que el condueixen a una de les moltes possibilitats de grau combinat (des de Sociologia o idiomes específics a Matemàtiques o Música), confirmant en aquest nou cas la responsabilitat de l’alumne (degudament tutoritzat) en l’elecció del seu currículum acadèmic. També assenyalà un major pes dels continguts de geografia en la formació de professorat (hi ha un itinerari específic), i el fet que l’oferta de places de geografia es fa en funció del càlcul de necessitats a la secundària, assegurant així la dotació adequada i diferenciada d’aquests professionals.