Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
 

El 6 de juny de 2018 va tenir lloc a l’IEC una Jornada conjunta convocada per la Societat Catalana de Geografia i la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE). Duia per títol “La situació de la Geografia en altres àmbits universitaris i noves experiències en la formulació de Plans d’Estudi”, i anava dirigida especialment als responsables de departaments i ensenyaments de Geografia d’universitats i escoles universitàries. La bona participació (entorn a una seixantena de docents i investigadors, més enllà dels 46 inscrits) va ser un dels indicadors de l’encert de la convocatòria.

 

 

La Jornada va ser promoguda conjuntament com a continuació de la reunió mantinguda entre les dues entitats el proppassat 24 de gener, també a l’IEC, a proposta del nou equip directiu de l’AGE. D’aquella reunió en va sortir una voluntat de cooperació en diversos àmbits, entre els quals ocupa un lloc destacat la qüestió de la docència universitària. En aquest sentit, l’actual equip de l’AGE continua el procés que durant l’anterior mandat va donar lloc a la constitució d’una Comissió interuniversitària, els treballs de la qual han donat lloc a la documentació disponible al portal web de l’AGE sota l’epígraf "La reforma de las enseñanzas universitarias". Així mateix, la Societat havia auspiciat en anys anteriors diverses reunions dels Departaments de Geografia de Catalunya per discutir aquestes qüestions.

El programa de la jornada va incloure la presentació d’un conjunt de models de desplegament de la geografia universitària a diferents països (Estats Units, França, Regne Unit, Països Baixos, Brasil, i Àustria i l’àmbit germànic), així com una taula participativa amb opinions a partir de diferents experiències a Catalunya i l’Estat espanyol.

L’acte va ser obert per Josep Oliveras, com a president de l’entitat amfitriona, qui va donar la benvinguda als assistents i destacà la vocació de la Societat per defensar la Geografia, també en l’àmbit de l’ensenyament. A continuació Jorge Olcina, president de l’AGE, va agrair a la Societat la idea inicial de la jornada conjunta com a continuació de la trobada del gener. Olcina explicà que s’està en una primera fase de recopilació d’informació, per donar lloc després de l’estiu a una comissió de treball sobre els plans d’estudi, que es centrarà sobretot en els graus, però també en els màsters. Finalment anuncià l’aparició del document de continuïtat del Manifest per a una Nova Cultura del Territori de 2006. Ambdós presidents felicitaren Rubén Lois (Universidade Santiago de Compostela, USC) com a nou vicepresident de l’Unió Geogràfica Internacional (UGI).

 

 

Montserrat Pallarès, professora a la UAB, amb l’experiència de formació de màster i doctorat a la Universitat de Boston, va parlar de la situació de la Geografia als Estats Units d’Amèrica, on el col·lectiu és molt dinàmic i també obert a altres disciplines. L’Associació Americana de Geògrafs és la més dinàmica del món (9.423 participants a la reunió anual de 2017). El mapa universitari compta amb 189 programes de grau (67% del total d’Amèrica), i també el nombre i varietat de doctorats de qualitat és important. Als EUA l’ocupabilitat dels titulats –administració pública, món privat- és força elevada i sovint amb sous de qualitat (mitjana de 90.000 $ / any), que permeten compensar els elevats costos dels estudis (7.200 $ per curs a la universitat pública, i 43.165 a la privada). Pallarès exposa tres models diferents: Boston, Clark i Harvard, totes universitats privades, per bé que la darrera només com a investigació, en no haver-hi estudis de Geografia. Boston ha evolucionat cap a una especialització en un Major (grau principal en els estudis americans) en Earth & Environment, a partir d’uns estudis més clàssics. A Clark es manté un model més clàssic de Geografia. Pallarès valorà molt la permanència dels plans d’estudi, basats en l’existència d’uns cursos centrals (16 a Boston, 4 a Clark) combinats amb altres durant 4 cursos. Això allibera en gran manera dels continus debats sobre canvis en els plans. Els cursos de grau (nivells 100 a 400) es complementen amb 3 més (500 a 700) i una tesi per obtenir el doctorat. Del Center for Geographic Studies de Harward, orientat a les tecnologies geoespacials, en destacà el seu suport transversal a una àmplia llista de disciplines, entre les quals sobresurt l’àmbit de la salut. Acabà valorant algunes virtuts de l’ensenyament als EUA: capacitat d’aprendre dels errors, disciplina de treball, suport humà als departaments...

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Durà Guimerà, Antoni (2018): "Amb els plans d'estudis de geografia sobre la taula, resum de la jornada d'estudi de la SCG i l'AGE (6 de juny de 2018)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92851.htm

 

 

 

Aquesta perspectiva va ser complementada per Benito Zaragozí, doctorat a la Universitat d’Alacant (UA) i actualment professor lector a la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialitzat en Tecnologies de la Informació Geogràfica (TIG), que exposà la seva experiència durant 4 mesos al Departament de Geografia de la Universitat del Nord de Texas (Austin). Posà en relleu l’elevada interdisciplinarietat en els graus, gràcies a la combinació de Majors i Minors, amb especialitzacions que van de la psicologia a la geologia, passant per l’ensenyament, i fins i tot el reconeixement d’itineraris a través de certificats (tipus menció), com és el cas de les assignatures relacionades amb els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG o GIS). Els graus o Bachelors s’estructuren bàsicament en Ciències experimentals i en Ciències Socials i Humanitats. Al màster hi ha una orientació a la Geografia Mèdica, i el GIS hi té pes. Es donen dos perfils: professional i recerca, i els alumnes de màster poden participar en els projectes del departament. Al doctorat hi ha també diversitat, amb 3 programes: Ciència de la Informació, Ciència Ambiental, i Filosofia. Per últim, Zaragozí va confirmar la capacitat d’acollida dels Departaments americans, que estan formats per molt personal estranger (en aquest cas Xina i països africans), fet que també es dóna entre l’alumnat. Valorà també el nivell d’exigència i la disponibilitat horària de les instal·lacions, així com l’autonomia dels alumnes, obligats contínuament a decidir sobre els seus itineraris curriculars.

Asunción Blanco, professora i actual coordinadora de grau a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), donà una visió del caràcter i l’estructura de la geografia universitària a França, a partir de la seva experiència durant 5 anys, en particular a la Universitat d’Ais de Provença-Marsella. El model francès, a diferència de l’americà, està molt més centrat en si mateix, i la seva estructura de plans d‘estudi és més semblant a la nostra.

  seguir >>>

 
La foto de capçalera és de C. Miralles

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
19 de juny de 2018
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat