<<< retrocedir  Esmenta que es poden violar les lleis de l’economia política a través de les infraestructures, cosa que li fa pensar en l’exemple de l’Estat espanyol, sobretot en el que fa referència a la implementació de la xarxa ferroviària d’alta velocitat, que és una estructura bàsicament radial, més relacionada amb les intencions geopolítiques que amb les necessitats reals. Les infraestructures han de ser mitjanceres entre la societat, la natura, la cultura i la producció. Sempre hi ha d’haver una realitat que tingui la capacitat d’aprofitar-les, realitats econòmiques, socials o de comunicacions. En el cas de les aglomeracions urbanes espanyoles, que són eixos d’activitat, amb densitat de població importants, s’observen com la rellevància del món real no sempre s’avé amb la xarxa d’infraestructura que s’està creant.

I per a deixar-ne constància sobreposa a la xarxa ferroviària espanyola actual un dels mapes que en un treball recentment publicat pel professor Nel·lo i el seu equip⁵ analitza el creixement de les ciutats europees mitjançant l’observació de la lluminositat nocturna. Aquests mapes permeten veure la realitat de les dinàmiques urbanes, econòmiques i socials, amb un recurs absolutament objectiu.

Analitzant-ho des d’una perspectiva més europea, s’ha tingut en compte també l’índex de competitivitat regional. A la classificació i dins l’Estat espanyol apareix Madrid en primer lloc, seguida de Catalunya, però després les segueixen tres comunitats que històricament no apareixen en els primers llocs de la llista, però que gràcies a la política del Ministerio de Fomento en els darrers anys han escalat posicions i que són Castella la Manxa, Aragó i Castella i Lleó, que superen per exemple el País Valencià, Navarra i Andalusia en matèria d’infraestructures.

Hi ha una transferència oculta a través de les inversions de l’Estat, que està donant els seus fruits. Per exemple el País Valencià que té bones dades pel que fa a salut o a educació bàsica respecte a altres regions europees, apareix per sota de la mitjana europea quan es fa referència a les infraestructures.

Els canvis que s’han produït a l’índex de competitivitat regional a Espanya entre el 2010 i el 2016, mostren precisament un deteriorament a l’eix mediterrani. Aquest índex ha empitjorat precisament a les comunitats autònomes que travessaria el corredor si s’hagués completat. Considera com a hipòtesi de treball que la no posada en funcionament d’aquesta infraestructura fonamental i d’altres d’associades, segurament és la raó principal d’aquest descens.

L’efecte que el Govern central volia aconseguir amb la inversió realitzada en el període 2010-16 no ha permès a cap regió espanyola, ni tan sols les més beneficiades, millorar l’índex de competitivitat regional en l’àmbit europeu. En canvi, les comunitats de l’eix mediterrani, perden posicions respecte a altres anys.

Aquestes comunitats amb un gran potencial exportador, sobretot de productes hortofructícoles però també de vehicles, i d’altres d’industrials, no tenen un eix ferroviari d’ample europeu que les connecti al continent, cosa que també passa amb les infraestructures portuàries, tot i haver experimentat importants creixements en els darrers anys. No hi ha una raó comprensible que pugui justificar aquest abandó. Ens mostra l’esquema de la xarxa transeuropea de transport, en què el Corredor Mediterrani connectaria Andalusia amb Hongria, que recorda un mapa de metro, on no hi ha fronteres, ni contorns de països, ni les capitals apareixen destacades, només es veuen les línies principals i les parades per poder canviar de direcció. O sigui que s’ajusti més a la realitat i no tant als interessos geopolítics.

Finalment, esmenta un article de la professora Josefina Cruz Villalón⁷ on avalua la gran transformació operada en els darrers anys en el sistema ferroviari espanyol, amb la posada en servei de la xarxa d’alta velocitat. Tot i la dubtosa rendibilitat de les línies que ja funcionen, en canvi, s’han posposat inversions d’infraestructura ferroviària importants de cara el futur, com el Corredor Mediterrani, la Y basca i la connexió amb Portugal.