La gestió dels paisatges ordinaris, un nou canvi de paradigma

El seminari internacional Repensar el patrimoni. Natura, cultura, paisatge, celebrat el 14 de juny a la Universitat de Girona, va fer aflorar i va connotar els nous camins a recórrer en relació amb el paisatge, que és patrimoni cultural i natural. Ja ho va dir Joan Nogué, geògraf, ex-director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i impulsor del seminari, que cal un canvi de paradigma metodològic i mental, que vol dir canviar el focus, canviar la mirada. Perquè, històricament, hi ha disciplines que s’han donat l’esquena i ara el propòsit és vincular-les, fer-les anar de bracet. Les unes procedeixen de l’àmbit de les ciències naturals, les altres de l’àmbit humanístic i de les ciències socials. És en la interrelació d’aquests àmbits, en aquests espais de frontera, on s’esdevé una nova manera de fer. Perquè, tal com va dir Nogué: "De la interrelació natura – cultura se’n diu paisatge. Així de senzill… i així de complicat, perquè no fa gaire que el paisatge ha arribat, com a concepte, a la seva maduresa; i encara en fa menys que és objecte de les polítiques públiques (sense anar més lluny, a Catalunya, des de 2005)."

En moltes de les intervencions que es van fer al seminari, la data de referència era el Conveni Europeu del paisatge, que es va aprovar l’any 2000. És aquest text fundacional que inspira moltes de les línies de treball sobre paisatge i patrimoni que es van sentir en el seminari. Per exemple, una de molt suggeridora i revolucionària: el concepte de paisatge ordinari i la seva gestió. Perquè el preàmbul del Conveni Europeu del paisatge diu que el paisatge és determinant en la qualitat de vida de la població i que tenim dret al paisatge.

El director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat, Jusèp Boya, va deixar anar una sentència que va servir d’esperó a uns quants ponents: "No podem protegir-ho tot", va dir. La resposta més contundent va arribar de Francesc M. Muñoz, director del màster sobre intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni de la UAB: "Segons els criteris canònics, no tots els paisatges poden ser protegits, però sí que tots els paisatges poden ser gestionats." Aquesta idea de gestió és bàsica en el manteniment dels valors que donen identitat i qualitat a cada paisatge.

Muñoz va parlar d’un altre aspecte revolucionari sobre paisatge i patrimoni, i en va posar un bon grapat d’exemple, que ha treballat des del màster. Va parlar de patrimonialitzar els paisatges ordinaris entesos com a patrimonis emergents. Perquè és d’aquesta manera que els paisatges ordinaris acaben esdevenint paisatge cultural.

La majoria de paisatges no són excepcionals, en el sentit de contenir un valor universal i únic. Però els paisatges creen sentit del lloc, sobretot allà on el sentit del lloc s’ha perdut. I això és el que fa Francesc Muñoz i els seus equips d’estudiants internacionals: analitzen paisatges ordinaris per identificar els seus valors. "Els paisatges ordinaris no tenen currículum suficient per a entrar en els cànons clàssics, però això no vol dir que no tinguin valors."   seguir >>>