Assemblea General Ordinària SCG

Barcelona, 15 de juny de 2017

PARAULES DEL PRESIDENT

Bona tarda. Benvolgudes associades i benvolguts associats a la Societat Catalana de Geografia.

Encara que les persones interessades per la geografia s’ocupin de l’espai, sigui absolut, relatiu, o relacional, el temps ens atrapa sempre. Torna a ser mes de juny, fa calor, molta calor, hi ha secada, la sega i les altres collites s’han avançat, l’anomenat procés continua... Avui fa quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques i és el dia del Corpus. I a la SCG, el juny, es rendeixen comptes als associats i associades. Aquesta és ja la cinquena assemblea que em toca presidir. “Fugit irreparabile tempus”, escrivia Virgili a les Geòrgiques, i poso èmfasi en l’irreparable.

Doncs bé, encara que el secretari Rafael Giménez ha escrit una detallada memòria de les activitats realitzades en el curs 2016-17, deixin-me ara remarcar-ne algunes quantes coses.

En primer lloc, la Societat Catalana de Geografia ha estat una entitat de les més dinàmiques dintre de les societats de l’IEC. En el curs que s’acaba s’han pronunciat set conferències, hi ha hagut quatre presentacions de llibres (entre els quals l’Atles de Catalunya a escala 1:25.000), tres taules rodones (una de les quals dedicada a l’evolució dels transports i comunicacions a partir de la Geografia de l’AEDOS), malgrat ser rectangulars, i dos debats (un dels quals sobre les noves migracions i la crisi dels refugiats). En total, setze actes en nou mesos, cosa que vol dir que en alguns dels quals hi ha hagut dos actes. A més a més, sols o bé en col·laboració, entre cursos i jornades, se n’han organitzat vuit i hi ha hagut cinc sortides d’estudi, des de la vall de Lord a la de la vall de Cardós, que és la sortida a realitzar aquest cap de setmana. A més a més d’un llarg viatge d’una setmana, a l’abril, per conèixer la Romania dels Carpats centrals o de Transsilvània, de la Bucovina i de la desembocadura del Danubi. Un viatge, que degut a la demanda es va haver de repetir en el mes següent.

De les diferents activitats en què hem col·laborat, voldria destacar el Simpòsium de Joves Investigadors en Geografia, que ha significat un important encontre de recents graduats i llicenciats emprenedors iniciàtics del camí de la recerca; i també la ja tradicional jornada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, que es va celebrar a Igualada, sobre Organització territorial i desenvolupament local, totes dues activitats amb notable assistència de públic. I, pel que fa a les activitats organitzades directament, han estat molt interessants el Curs avançat d’aplicacions de SIG lliure aplicat als estudis territorials a través del Qgis, que va dirigir la vocal d’aquesta junta Txell Gisbert, i el Curs sobre la Visió general del paisatge a Catalunya, impartit pel soci i membre de l’IEC Josep Maria Panareda, que permeté fer sessions de camp sobre el paisatge mediterrani de la serralada Litoral, el submediterrani de la serralada Prelitoral i el paisatge boreoalpí del Pirineu.

Pel que fa a publicacions, Jesús Burgueño ha complert plenament els seus objectius i han sortit els números 81 i 82 de la revista, molt ben editats i amb interessants continguts, i s’ha editat el llibre sobre els qüestionaris de Francisco de Zamora referits al Pla de Barcelona, independentment que la conferència inaugural fos a càrrec de Franco Farinelli i que servís de presentació del seu llibre sobre La invenció de la Terra, que s’havia distribuït a finals de l’anterior curs.

Tota aquesta activitat no hagués estat possible sense l’ajut de l’IEC que ens aixopluga i també dels socis i sòcies, especialment dels que estan més compromesos amb la Societat i tenen un gran interès pels coneixements geogràfics relacionats amb el nostre àmbit.

En aquests moments, hi ha 475 socis, comptant-hi els socis-estudiants, la xifra més alta assolida per l’entitat, però encara caldria que tots féssim un petit esforç per intentar arribar als 500 el curs vinent. Només cal que ens ho proposem i n’aconseguim 25 més (1 per cada 12-13 socis), d’aquesta forma no només engruixirem la societat, sinó que també contribuirem a la seva renovació i continuïtat.

Naturalment també hi ha hagut baixes (15, contra 34 altes), uns perquè se n’han cansat i altres perquè malauradament se’ns han mort. En el present curs hem de remarcar la defunció d’algunes persones que han participat molt activament en actes de l’entitat com l’Anna Borbonet, la família de la qual ens ha llegat uns quaderns de camp de diferents excursions i sortides d’estudi, que s’han dipositat a la Biblioteca i Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, perquè un cop classificats puguin ser consultats pel públic. He de recordar a més que l’Anna treballava de toponimista en el referit Institut i que en els seus quaderns possiblement hi hagi interessants anotacions sobre noms de llocs.

També s’ha pogut deixar a la biblioteca del “Cartogràfic” una important col·lecció de la revista National Geographic en anglès, corresponent als anys 1936-1963, que la sòcia Roser Llistosella i el seu germà ens varen regalar. Ho agraïm a les famílies Borbonet i Llistosella, així com també a la Carme Montaner i al Jordi Ramoneda, que van intervenir en la gestió d’aquestes donacions.

A l’apartat de les defuncions, hem de lamentar igualment la mort del soci d’honor Pere Verdaguer, qui a més de ser un dels descriptors de Perpinyà i la plana del Rosselló, va acompanyar la Societat en alguna de les visites a l’altra banda del Pirineu; i també la del soci Narcís Rucabado, que, provinent del Centre Excursionista de Catalunya, va contribuir a l’organització de diferents sortides d’estudi i en publicà ressenyes a la revista Treballs.

Com a president he assistit a la majoria de sessions de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, a la qual pertany la nostra societat, i als plenaris del mateix Institut, unes sessions plenes de continguts diversos, propers uns i allunyats els altres, però que serveixen per prendre el pols a una petita part del país que es dedica preferentment a activitats acadèmiques i científiques. Enguany s’ha posat en marxa a l’IEC una comissió formada per persones alienes a la Secció Filològica que possibiliti la introducció de nous mots al Diccionari de la llengua catalana, s’ha aprovat i posat a disposició del

  seguir >>>