Tres experts en urbanisme i ordenació territorial han fet una anàlisi crítica sobre el Pla Director Urbanístic del CRT Vila-seca Salou (abans BCNWorld) en la sessió-debat del passat 2 de maig coorganitzada per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) i la Societat Catalana de Geografia (SCG). Actuacions especials com el CRT de Vila-seca Salou a Catalunya tenen un gran impacte sobre el territori, transformen el paisatge i comporten dinàmiques de canvi. "Aquest és un projecte que s’ha gestat des de dalt: no hi havia uns objectius inicials clars i detallats per part de promotors que el volien tirar endavant, ni responia a algun tipus d’interès local, del país o d’abast més ampli", assegurà Josep Oliveras, en la introducció al debat celebrat a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el cas del CRT no només hi ha implicat un pla director urbanístic (PDU) sinó que està emparat per lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que han ajudat a impulsar aquestes transformacions (llei de 6/2014, de 10 de juny, que modifica la de creació del CRT i estableix nous percentatges de tributació en matèria de joc ). D’una banda, l’estudi econòmic financer del Pla Director del 2015 i la segona versió del 2016 es va centrar molt en la vessant de promoció turística (rendibilitat) i molt poc en l’aspecte de sostenibilitat econòmica i social. D’altra banda, amb aquest projecte es consolida una dinàmica en el Camp de Tarragona on s’ha apostat sovint per grans equipaments i infraestructures generades des de l’exterior i poc vinculades amb el territori que les acull.

Vinculació amb el territori. Això ha estat així tant en el sector turístic (PortAventura) com en l’energètic (petroquímica i nuclear). S’hi han fet grans inversions a la regió, i amb tot, la taxa d’atur de la població local supera en un 50% la de la província de Lleida, que té una economia basada en l’agroalimentària, un sector en principi menys punter o lucratiu. Per exemple, en l’estudi d’impacte econòmic i turístic fet per uns professors de la Universitat Rovira i Virgili, els autors albiraven una oferta de 12.000 llocs de treball durant la fase de construcció, tot i que només es necessitarien entre 2.000 i 4.000 treballadors directes "una vegada el CRT funcionés a ple rendiment". Unes xifres que no responen a cap projecte concret.

Temps d’espera. Pel que fa a la previsió sobre quan arribarà aquesta fase de ple rendiment, la forquilla de temps també és força ampla. Malgrat l’optimisme del conseller de Territori, quan signava el PDU definitiu el passat mes de desembre i

Les fotografies són de L. Núñez (EspaiGeo)

anunciava que "entre juliol i agost, veïns del Camp de Tarragona ja començaran a veure màquines a treballar", Joaquim Margalef, professor d’economia, que durant anys va ser cap del Gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, no ho té tan clar. Margalef estima que podrien passar fins dos anys abans no s’aprovin tots els plans específics. Si a aquest període d’incertesa li sumem els sis anys de la fase de construcció, potser caldrà arribar al 2025 per entrar a la fase d’execució on serà possible veure les possibilitats reals de negoci. En definitiva, tretze anys és el temps que les empreses de joc hauran d’estar disposades a esperar, si comptem des del primer projecte inicial del 2012.

"Nou" producte turístic. Una altra font d’incertesa és la idea d’invertir en el Complex Turístic Integrat o CTI (denominació que rep el nou complex hoteler, comercial i de joc) com a nou producte basat en turisme de negocis i esdeveniments. En part, el CTI es planteja com a estratègia per desestacionalitzar el turisme a la Costa Daurada. Tanmateix, no ho tindria fàcil per captar nous mercats i diversificar el turisme de sol i platja. D’entrada, segons dades de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya, hi ha hagut una davallada de la demanda en aquest sector entre el 2009 i el 2016 de casi un terç en el nombre d’esdeveniments (de 978 a 602) i de la meitat en el nombre d’assistents (1.050.000 a 554.000).

  seguir >>>