<<< retrocedir  El mercat immobiliari. En els orígens de tot plegat ja s’havia arribat a la conclusió que calia fer un planejament que inclogués simultàniament el parc temàtic, els camps de golf i els habitatges o no funcionaria. No es va fer així, de manera que actualment el Parc temàtic es troba consolidat però el mercat immobiliari a la zona és poc eficient i es basa en segones residències. Té sentit plantejar ara prop de 2.500 nous habitatges, quan hi ha uns 43.000 habitatges secundaris i uns 21.000 de buits en els cinc municipis immediats? "El CRT ens havia presentat una bona oportunitat per rectificar el model d’ordenació actual, i la ocasió de convertir els "llits freds" (segones residències) en "llits calents" (hotels)", observà durant el debat Robert Casadevall, geògraf i vocal de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, tal com havia defensat el director d’Incasòl Damià Calvet. En canvi, s’ha optat per fer "llits calents" i més "llits freds". "Amb l’excepció dels casinos, el model proposat no es diferencia de l’actual ni cobreix cap deficiència existent al Camp de Tarragona", afegia en aquest sentit.

La legitimitat del pla. La situació actual és que s’han qualificat 745.000 m² de sòl en uns terrenys que abans no eren urbanitzables, el Consorci del CRT ha aprovat el Pla Director Urbanístic i Incasòl ha ofert una opció de compra, i s’ha prorrogat fins finals de juny el període de presentació de propostes a concurs dels grups inversors candidats: HardRock i Melco per una banda, Peralada i Genting per l’altra. En aquest sentit, durant el debat els experts advertiren que, per manca de visions crítiques i de reflexions territorials, el territori està en funció de qui el compra.

D’altra banda, "s’ha establert una dinàmica on l’explicació al públic i l’aprovació del pla director es fan alhora." En el seu torn de presentació, Jordi Sardà, professor de l’Escola d’Arquitectura de la URV, lamentà aquest fet, tot reivindicant que avui dia existeixen prou processos participatius com per implicar la ciutadania en la transformació del territori i les dinàmiques que se’n deriven. De fet, en la seva opinió els agents que participen en la presa de decisions no s’haurien de limitar als municipis de Salou i Vila-seca, sinó que la magnitud del projecte i del seu impacte justifica la implicació dels municipis veïns.

Arquitectura, medi ambient i ciutadania. "No s’ha parlat encara de l’aspecte arquitectònic d’aquest nou artefacte", comenta Jordi Sardà. "Imaginem per exemple que l’alçada màxima edificable fos la del Dragon Khan..." Quin aspecte tindrà aquesta nova coberta del territori de milers d’hectàrees? La qüestió no és tan secundària com pugui semblar, el complex del Casino de Monte Carlo el va fer l’arquitecte Charles Garnier, el mateix de l’Òpera de París, i sabia el que feia des dels inicis. Però aquí, el propi dimensionat del pla ha estat marcat per una indefinició constant des del principi: des dels sis milions de metres quadrats que inicialment es volien qualificar fins als 745.000 m² de sostre edificable, passant per successives esmenes. "En certa manera, el CRT presenta un grau d’alienació del territori encara més alt que el de Las Vegas, que almenys consta de vials i espais d’ús públic i és gratuït." Com a contrapunt, un exemple d’infraestructura a l’altra banda de l’espectre seria el de la passarel·la de Vila-seca que travessa l’A-7.

Tot plegat fa pensar que la veritable qüestió no és tant l’adequació del PDU com la legitimitat del model proposat per se. Al cap i a la fi, el primer no és més que una eina d’ordenació territorial, i per molt que estigui raonablement desenvolupada, no cobreix les inconsistències en la presa de decisions.

Al final de la sessió, Josep A. Báguena, president de la SCOT va fer un resum de les diferents consideracions que havien expressat els tres experts, tot posant de relleu la importància del debat centrat en el lloc on es produeix l’actuació, l’impacte que té el CTI com a artefacte dins el CRT en el territori, i l’oportunitat o necessitat de fer un Pla Director Urbanístic per encaixar-hi el projecte.

El debat va ser més curt de que s’hauria desitjat, tal com va expressar un dels assistents, perquè el temps disponible es va esgotar mentre els interrogants continuaven en el cap dels presents. Serà interessant veure com es desenvolupa aquest tema, perquè el 30 de juny acaben les propostes que han de presentar les dues societats seleccionades per gestionar el complex del CRT. Ara bé, una cosa quedava ben clara, els terrenys ja s’han requalificat i pels seus propietaris tenen un nou valor. [Laia Núñez (EspaiGeo)]