<<< retrocedir  Ben interessant va ser el raonament del conferenciant per mostrar com els moviments ecologistes i dels conservacionistes de la naturalesa han suposat un nou reequilibri, recolzat pels grans empresaris hotelers, que així revaloren el seu propi negoci i limiten l’aparició de competidors. El paisatge es mercantilitza, així com també es revalora la gastronomia popular, tal com mostra el film publicitari de la Damm d’enguany, Les petites coses, dirigit per l’Albert Rodríguez. Una conversió en mercaderia dels factors de producció que seguiria la teoria de Karl Polany a La gran transformació. Aquesta valoració del paisatge ha portat a l’aparició de molts xalets en el medi rural, al litoral i a l’interior, en parcel·les extenses, piscines, equipaments esportius, ocupació de camins públics, etc. Uns xalets que es venen o lloguen a preus astronòmics, dels quals posà alguns exemples de personatges famosos.

Es referí també a tot el problema dels habitatges que es lloguen per a usos turístics, de tal manera que si l’oferta de places d’hotels no augmenta, si que ho fan els habitatges de lloguer, amb la qual cosa la balearització continua, els impactes negatius augmenten i s’arriba al punt més negatiu del model de

Doxey Irridex sobre l’impacte del turisme i la seva acceptació per part de la població. Si pocs turistes poden produir una fase d’eufòria, a mesura que els visitants van augmentant es passa per les fases d’apatia, irritació i antagonisme. Fase, la darrera, que va incrementant el nombre de partidaris, tant a Mallorca com a Barcelona. La proliferació de pisos turístics augmenta gràcies a internet, els vols de baix cost i a companyies com Airbnb. Els vols de baix cost i el lloguer i venda d’apartaments per internet contribueix també al fet que el turista faci directament la inversió i pugui desplaçar-se a Mallorca més d’una vegada a l’any. Aquest augment de turistes que saturen els espais públics es veu encara potenciat pel nou turisme de grans creuers que arriben a crear veritables caos circulatoris.

Finalment tractà de la contenció i el decreixement del turisme per evitar els problemes que pot causar. Respecte a les limitacions al nombre de turistes, aquestes van sobretot a frenar el turisme barat, però no el que freqüenta els hotels o consumeix territori. Creu que en el tema del turisme cal també aplicar el principi de precaució i polítiques de recerca de noves estratègies que poden implicar més moratòries i l’aposta per un

turisme responsable i sostenible acordat a través de la participació ciutadana. Partidari de la contenció del turisme, sobre el decreixement ho veia més complicat ateses totes les implicacions del tema, però sí que manifestà la seva creença en el decreixement de l’explotació dels recursos naturals.

Recomanà també diferents lectures, entre elles la novel·la de Guillem Frontera, Sicília sense morts (una Sicília que és Mallorca), la del seu col·lega Joan Buades, Crui. Els portadors de la torxa, i els anàlisi sobre els impactes negatius del turisme a Costa Rica realitzats per Robert Fletcher. A més a més dels autors ja citats, esmentà també al llarg de la conferència investigadors i col·legues com l’Onofre Rullan, Jesús González, Ivan Murray, Ernest Cañada i algun altre que ara no recordo. Al final hi hagué un petit i interessant col·loqui. Va ser un bon final del curs 2015-2016. [Josep Oliveras]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu: Oliveras Samitier, Josep (2016): "Decreixement turístic i finançament immobiliari a l’illa de Mallorca, resum de la conferència de M. Blázquez a la SCG (16 de juny de 2016)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S91951.htm