Després de celebrar-se l’Assemblea General Ordinària de la nostra societat, el passat 16 de juny, va tenir lloc l’anunciada conferència de tancament del curs 2015-2016, pronunciada per Macià Blàzquez Salom sobre Decreixement turístic i finançament immobiliari a l’illa de Mallorca. A la presentació del conferenciant, professor de Geografia a la Universitat de les Illes Balears, es va posar de manifest la seva especialització en la Geografia del Turisme i el seu compromís en la defensa i conservació del patrimoni natural i històric dels espais explotats per les activitats turístiques, com n’és una mostra la seva dedicació al GOB, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, del qual ha estat president; i la seva participació en la defensa del turisme responsable que porta a terme l’associació Alba Sud.

La seva exposició, perfectament ampliada amb nombrosos gràfics i mapes, va partir d’un sèrie d’idees sobre el creixement turístic, per passar en una segona part a tractar el fenomen de la balearització, els nous reclams turístics i el creixement immobiliari. Finalment es referí a la necessitat de reestructurar el sector i fer decréixer el turisme depredador del medi.

D’entrada puntualitzà que com més mesures de protecció es realitzen en un espai singular, més interès té el capital per invertir-hi, i que l’oposició al creixement i la defensa dels espais naturals atrau més capital per mercantilitzar el mateix espai o el seu entorn. Segons el model d’Erdman Gormsen, de l’evolució i transformació de l’espai turístic, les Balears estarien a la tercera perifèria, que comprendria tot el Mediterrani, i que es faria fàcilment accessible per al turisme internacional gràcies al transport aeri. Això suposaria un gran augment del nombre de turistes visitants a les illes a partir dels anys seixanta del segle passat.

El turisme dels anys seixanta, provocaria el primer boom que es caracteritzaria per la urbanització intensiva del capital, concentrat en grans blocs d’edificacions i urbanitzacions intensives a la badia de Palma. El segon boom s’estendria fins a principis dels anys 90 i en aquest període s’aproven les primeres mesures de protecció de les àrees naturals, però l’augment del turisme arribat a l’illa fa estendre les urbanitzacions i la proliferació d’apartaments. Les mesures protectores de les urbanitzacions serviran per poder millorar la imatge de l’illa. El tercer boom, forma part del cicle expansiu de l’economia mundial de la segona meitat dels 90 fins arribar a la crisi dels darrers anys. L’economia expansiva incorpora al mercat immobiliari i turístic l’espai rural, amb nombroses edificacions disperses per l’illa i la compra per part dels turistes d’immobles nous i vells en pobles i ciutats. En aquest període apareixeran també mesures d’emergència per ordenar el territori i l’urbanisme, i ampliar l’àmbit d’algunes àrees protegides. El boom turístic s’uneix a l’immobiliari per cobrir la demanda tant dels turistes com dels residents, molts d’ells vinculats també al turisme pel treball.

Mallorca segueix el model de Richard Butler basat en el creixement, un creixement que a voltes cal reestructurar i remodelar per tornar a créixer tot seguit. S’inverteix en resoldre colls d’ampolla, que implicaran més creixement. Estrangulament del tràfic a l’aeroport, per fer una gran ampliació i aconseguir moltes més arribades de turistes. Problemes de tràfic per carretera resolts a base de la construcció d’autopistes, amb l’augment del parc de vehicles particulars, en detriment del transport públic, etc. Mallorca arriba a l’agost del 2015 a comptabilitzar prop d’un milió d’habitants, més de dos milions de turistes arribats i uns dos milions de places residencials i turístiques.

L’activitat hotelera que havia estat explosiva com un volcà strombolià ara es modera i els més grans grups hotelers exporten la balearització a altres països amb recursos naturals fàcils d’ofertar i costos salarials baixos. Seguint Rosa Luxemburg, Blàzquez exposà com el capital hoteler necessita expansionar-se geogràficament i incorporar nous territoris a l’oferta per augmentar la demanda i els beneficis, malgrat que provoquin greus problemes ambientals i d’explotació laboral, com seria l’exemple de la cadena Riu a la península de Nicoya de Costa Rica, que per fer el ressort van destruir uns grans manglars.

La reestructuració hotelera a Mallorca i les normatives restrictives han comportat que alguns empresaris hagin obtingut grans plusvàlues amb la venda d’hotels, com els del grup Melià amb Evertaas, el qual arriba a vendre habitacions d’hotel que després administra i lloga quan els propietaris no les ocupen. L’altra novetat que ha proliferat en gran mesura ha estat la dels habitatges d’ús turístic, molt difícils de controlar i que han comportat un augment del preu dels lloguers a Palma i altres enclavaments turístics.

L’activitat turística formaria part del circuit secundari d’acumulació en expressió de Harvey a El nou imperialisme. A més de ser una forma de reproducció i expansió del capitalisme, a través del negoci immobiliari és una via d’acumulació de capital, una acumulació que es fa a base de la despossessió de recursos naturals i de deteriorament socioecològic. Una acumulació aconseguida mitjançant la despossessió i privatització dels recursos.

  seguir >>>