El dimarts dia 3 de novembre de 2015 se celebrà l'acte d'homenatge al professor Horacio Capel Sáez, el qual va ser anunciat oportunament en aquest Obrador Obert SCG. L'esdeveniment va tenir un ressò ben merescut, i els amics, coneguts i saludats del professor Capel vam omplir l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. En el seu decurs van parlar, per a esbossar-ne la semblança, els professors Carles Carreras, Eulàlia Ribera, Luis Urteaga i Vicente Casals, a més a més del propi homenatjat i el rector, que el va presidir. Tanmateix, les contribucions per a glossar la tasca ingent d'Horacio Capel no van acabar, ni en nombre ni en extensió, amb la conclusió de l'acte. En restarà un record perenne en el volum votiu editat per la Universitat de Barcelona, que aplega una bona colla de treballs específics sobre la transcendència i l'abast de l'obra docent i investigadora del professor Capel, tots ells de gran qualitat i interès. Un llibre, de l'edició acurada del qual ens felicitem, perquè ens evitarà perdre o confondre les veritables coordenades capelianes en el domini geogràfic.

El volum d'homenatge es clou amb un petit àlbum fotogràfic, prou revelador de la projecció humana i acadèmica de l'homenatjat. A títol personal, m'ha satisfet trobar-hi una fotografia de finals de juny o primers de juliol de 1972 presa a la plaça major de Bagà (no pas de Navàs), en la qual figuro de conjunt amb l'Horacio, la Mercè Tatjer i el Josep Oliveras. Ens la podia haver fet en Galzeran de Pinós. Però em sembla que aleshores encara no hi tenia plantada l’estàtua. Sigui com vulgui, valdrà la pena estendre's sobre el context més ampli que la va fer possible. Altrament, no se sap ben bé a quin sant encomanar-la.

Tot just acabades les classes i els exàmens del curs 1971-72, la Mercè ens va enxampar, a l'Oliveras i a mí, al foyer (quin bon record!) del Departament de Geografia UB, amb porta al pati de Ciències de l'edifici d'Elies Rogent, per a proposar-nos de col·laborar amb els arquitectes encarregats de projectar i dirigir les obres del nou poble que havia de substituir el de Sant Salvador de la Vedella, de propera inundació, a causa de la construcció i emplenament de l'embassament de la Baells. Els facultatius volien conèixer de millor manera la geografia física i humana de l'alt Berguedà, en la perspectiva d'aplicar materials i tipologies constructives avingudes de millor manera amb l'entorn de l’entitat que pocs anys després esdevindria Sant Jordi de Cercs. A bodes ens conviden! Vam acceptar, esbojarradament entusiasmats. Si n'érem de joves i inconscients!

Ja en la primera conversa mantinguda amb el Jordi Viola i l'Alfons Roca, a Barcelona mateix, es va plantejar la conveniència de reunir-nos amb la Comissió Directiva del Patronat Municipal de la Vivenda de Cercs, amb la finalitat d'obtenir la informació més completa possible sobre el procés endegat per a traslladar el miler de persones de la Vedella al nou poble. Dit i fet. I, és clar, l'Horacio també s'hi va apuntar, entusiasmat. Les sessions informatives amb la gent del Patronat van tenir lloc a l'edifici de l'ajuntament de Cercs durant tres llargues tardes sabatines del mes de juliol. Encara ara, més de quaranta anys després, continuo pensant que va ser una sort impagable poder-hi estar present. La capacitat dialèctica de l'Horacio Capel feia molt bon joc, fins i tot amb algun arravatament, amb el pou de ciència, el sentit pràctic, l'equilibri polític i, per sobre de tot, la finor de tracte del Sr. Ignasi Camps, president del Patronat, alcalde de Cercs i aleshores director de la coneguda central tèrmica, l’embalum de la qual encara esclafa el paisatge d'aquell sector prepirinenc. L'enriquiment de coneixements que em van suposar les confrontacions d'opinions, mai enfrontaments, expressades pels dos actorassos d'aquelles sessions, en relació amb els pros i els contres del trasllat poblacional i altres temes, va ser molt considerable. Em limitava a estar quiet i callat al meu seient. Els protagonistes eren gent més gran i més formada. Escoltava, prenia notes, aprenia.

Com es pot suposar fàcilment, els viatges d'anada i tornada per les torturades carreteres de l'època, efectuats sempre en el sis-cents marengo de l'Horacio, donaven per a molt. Encabits a la cofurna del vehicle, els quatre discutíem sobre estratègies, tàctiques i altres dèries crítiques del moment i de la circumstància. No faltava, tampoc, un bon tiberi. No puc recordar si el dia de la foto de Bagà ens havíem restaurat a can Batista o a ca l'Amagat. Però això no té importància. No ens hi encantàvem pas menjant. Perquè havíem de tenir temps per a visitar llocs diversos de la comarca. Prou que ens convenia. Bé s'hauria d'omplir el document de presentació de l'àmbit geogràfic centrat en el nou embassament que el Patronat ens va encarregar només desembarcar el primer dissabte: "Quan anem a Madrid, no tenen ni idea d'on és Cercs".

Després d'un mes de treball de camp, i un altre de redacció i dibuix, tasques de les quals vaig tenir cura, vam lliurar el treballet cap primers d'octubre d'aquell mateix any 1972. Les famílies de Sant Salvador en van rebre còpia ciclostilada, i alguna altra es devia perdre pels despatxos oficials de Madrid i Barcelona. Si més no, les excursions havien servit per a posar Cercs a lloc. Ara, en rememorar-ho breument, també he procurat posar a lloc la foto esmentada, inclosa a l'obra d'homenatge al professor Capel, i afegir-m'hi des d’aquestes ratlles [Pau Alegre, 23 de desembre de 2015].