Junta general de la SCG :
paraules del president

Benvolgudes i benvolguts consocis,

Pel juny la falç al puny, diu l’antic adagi català, i pel juny assemblea a punt podem dir els membres de la SCG. Una assemblea que en teoria hauria de ser la vuitantena des de la seva fundació.

Un any més, i el darrer dels tres del meu mandat com a president, que un cop pensat i repensat, he decidit optar a la reelecció, cosa que espero que tots vosaltres em concediu, a l’igual que desitjo la renovació en els càrrecs de la Núria Benach i de l’ Anna Ortiz i l’elecció del José Luis Villanova, que substituiria com a vocal el Jaume Feliu, qui a causa de les noves responsabilitats que ha adquirit al seu lloc de treball i a la impossibilitat de poder assistir regularment a molts dels nostres actes ha decidit deixar la vocalia. Vull des d’aquí agrair el treball del Jaume Feliu, que s’ha ocupat de mantenir el ressò de la nostra societat a facebook, a les piulades del twitter i d’organitzar algunes de les nostres visites d‘estudi per terres gironines, entre altres comeses.

Aprofito ara per donar també les gràcies als altres membres de la junta pel seu treball a favor de la SCG, i en especial al vicepresident, secretari i tresorer, sense menystenir en absolut el treball dels altres vocals, i igualment donar les gràcies a d’altres socis i sòcies que sense ser de junta ens han ajudat, i molt, a portar a terme les diferents activitats empreses.

A l’assemblea d’avui hi ha uns punts nous i una assemblea extraordinària que seguirà a aquesta. No m’ocuparé ara d’exposar la proposta d’augment del nombre de vocals de la Junta. Ja ho explicarem en el seu moment. Permeteu-me ara assenyalar algunes de les coses que considero més notables del curs que avui donem per acabat.

En primer lloc, unes breus referències als pressupostos i al nombre d’associats. Respecte als ingressos i despeses -ja ens ho dirà el nostre tresorer-, hem continuat amb una política d’estricta austeritat, seguint les pautes dels cursos anteriors, amb la sorpresa no obstant, que a causa d’uns ingressos extres ens hem trobat amb un petit superàvit que mirarem que serveixi per ampliar les activitats en el proper curs.

Sobre el nombre d’associats i associades -és un tema del qual els parlarà el nostre secretari-, els avanço que hem mantingut el capital humà i fins i tot hem incrementat en els darrers mesos lleugerament el seu total. Hem de mirar de continuar amb la tendència a l’alça, i hem d’agrair molt la vostra col·laboració. Tenim associats amb més de 40 i 50 anys d’antiguitat, i a tal fi, per obsequiar els socis i sòcies més antics i per honorar a algunes persones que ens han ajudat en les nostres activitats, hem adquirit per regalar uns clauers amb l’escut o logotip de la SCG, el nostre dofí noucentista. Aquests clauers es donaran als socis i sòcies més antics, amb la creença i esperança que tots els nostres adherits l’aconseguiran, per fidelitat i constància amb la seva permanència a la SCG.

En segon lloc i pel que fa a les publicacions, s’ha prosseguit amb l’edició d’un llibre anual, en aquest cas el Nomenclátor de 1860. Edició de la informació referida a les terres de parla catalana, una obra que ben segur serà de molta utilitat a les persones que facin estudis retrospectius sobre les nostres poblacions i els seus assentaments, però també d’una gran utilitat pel coneixement de la nostra toponímia i la seva evolució.

Pel que fa a la revista, s’hauran editat els dos números preceptius, el 78 que tots ja teniu i el 79 que tot just acaba d’aparèixer i ja està disponible en format digital. Gràcies Jesús i als altres membres del Consell editor.

Respecte a les conferències mensuals, n’hi ha hagut de ben interessants que no sempre han tingut els oients que es mereixien; hi ha hagut de tot, encara que acceptem que és difícil mantenir un notable auditori si més o menys a la mateixa hora hi ha partit de futbol, i més si juga el Barça. Potser hi trobo a mancar la presència de més experts en el territori i els seus problemes per animar els debats, i de més associats joves, malgrat que es puguin seguir els resums dels temes exposats, no tots, a l’Obrador Obert.

M’agradaria destacar les dues taules en “Record dels 50 anys de la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS”, dirigida pel Dr. Lluís Solé Sabarís. La primera dedicada a aspectes generals i la segona al pensament geogràfic a Catalunya. Aquestes taules, a les qual probablement en seguiran més, haurien de servir per reflexionar sobre els canvis que a nivell global i sectorial hi ha hagut al nostre territori, les seves causes i les perspectives de futur. Cinquanta anys no solament signifiquen més arrugues en els nostres rostres, sinó també uns importants modificacions en els territoris i en la nostra societat que hem d’intentar copsar en les seves relacions internes i en la seva globalitat.

També m’agradaria destacar que enguany s’han concedit els dos premis que la SCG té establerts. El Joan Palau Vera que és per un treball de recerca per estudiants de batxillerat i que va ser concedit per onzena vegada a Clàudia Duran de l’Institut Vilaseca de Reus, i el premi Lluís Casassas de treballs de recerca per postgraduats universitaris que en la seva vintena edició ha estat guanyat per Xavier Delclòs sobre el boom immobiliari i crisi de l’habitatge en el context d’una ciutat intermèdia. El jurat del Lluís Casassas es trobà amb nou treballs de molt bona qualitat i es veié obligat a atorgat dos accèssits que recaigueren en Eduard Montesinos, sobre estratègies urbanes en una ciutat desindustrialitzada, i a Kelly Quiroz, sobre una valoració de qualitat d’un paisatge veneçolà. Ens congratulem que els treballs lliurats als jurats dels premis siguin de molt bona qualitat i que els premis gaudeixin d’una bona acceptació entre els novells titulats universitaris.

Pel que fa a les pàgines web, ara n’hi ha dues. La principal, el nostre Obrador Obert, el butlletí digital de la SCG, editat per Pau Alegre, ha rebut en el curs present 18.601 visites o sessions de consulta, per 13.380 visitants, amb un lleuger descens respecte el curs anterior. I el nombre de pàgines consultades ha estat de 50.675. La pàgina més visitada enguany va ser la dedicada a la notícia de la mesura de l’altitud dels cims més emblemàtics de Catalunya (una noticia del 2011) amb 183 visites, i que com informa l’editor “valdria la pena preguntar-nos-en el perquè”; i també “es confirma un creixement en fidelitat de retorn des usuaris, és a dir, una menor incidència de les visites de rebot en els recomptes i un major temps de permanència durant les visites”. La intensitat diària de les visites ha variat entre una dotzena a mitjans agost i gairebé dues-centes cap a finals de maig, la qual cosa sembla tenir a veure amb el calendari acadèmic. Un 89% de les visites van tenir per origen llocs de l’àmbit de parla catalana, però un 4% tenien l’origen als Estats Units d’Amèrica, i un 7% en localitats d’arreu del món. No està pas gens malament.

L’altre pàgina web és la d’Eines i recursos per a l’ensenyament de la Geografia, que va ser presentada oficialment el 30 d’octubre passat per la Maria Villanueva, que és una de les persones que forma l’equip responsable de l’edició. Aquesta novella pàgina s’ha presentat també a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili, aprofitant reunions amb professors i professores de batxillerat, ja que és una finestra molt directament adreçada als estudiants de secundària i batxillerat. Des del dia 9 de febrer, fins a abans d’ahir, va tenir aquesta nova pàgina 5.382 visitants i es van consultar 53.254 pàgines, que és un bon nombre, si es té en compte que és als seus inicis. El nombre de visitants diaris oscil·la naturalment d’un dia a l’altre, però el passat 8 de juny l’havien visitat 46 persones que havien remenat 243 pàgines, i la pàgina més visitada al llarg de tot el temps van ser les relacionades amb uns documentals emesos pel Canal 33 i titulats “Els camins més perillosos per anar a l’escola” (Mongòlia, Mèxic...).

També, a més a més de les conferències i taules de debat s’han realitzat sis visites d’estudi (al Montseny, a Figueres, dues al barri de la Ribera amb la visita del Born, una al naixement i primer tram del Rec Comtal, i la que es farà aquest cap de setmana a Andorra), s’han presentat tres llibres, i per Setmana Santa s’ha efectuat el tradicional viatge per la Mediterrània en col·laboració amb ARAC, visitant en aquest cas Montenegro i Bòsnia, amb un notable èxit de participació.

Per acabar, vull dir també que hem continuat la nostra col·laboració amb altres entitats, amb les quals tenim afinitats, com en el cas de l’SCOT en el seu Fòrum Territori i Urbanisme, participant en l’elaboració de materials pel document final; amb la Institució Catalana d’Història Natural en la Commemoració dels 30 anys de la Llei d’Espais Naturals, tasca en la qual s’ha implicat l’Albert Pèlachs, i sobre la que hi ha previst un acte final el proper dia 18 en una de les sales de l’Institut; amb la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC col·laborant en una visita a les Terres de l’Ebre; i naturalment amb la delegació a Catalunya del Col·legi de Geògrafs, organitzant a l’igual que en el curs passat una jornada conjunta dedicada al treball dels joves geògrafs. Igualment s’ha redactat l’entrada “The catalan society of Geography”, que ha estat acceptada per una gran enciclopèdia sobre la Geografia i els seus conreadors que s’elabora sota els auspicis de l’Associació Americana de Geògrafs. D’aquesta manera tindrem en paper i en suport digital una altra antena en aquest món, cada cop més global i més petit en la distància comunicativa.

No els canso més, que hi ha altres temes a debatre. Solament els vull demanar que si ens volen renovar la confiança votin els quatre membres que ens presentem a les eleccions parcials a Junta. Moltíssimes gràcies per la seva atenció. [Josep Oliveras i Samitier]