<<< retrocedir  

3. Sessió acadèmica

A les tres de la tarda es va obrir la sessió acadèmica a la sala del Taller associatiu d’Urbanisme de Perpinyà “Atelier d’urbanisme” (barri de Sant Jaume). Després de les paraules de benvinguda a càrrec de Brice Lafontaine, regidor de relacions transfrontereres, Patrick Baudu, president de l’Atelier d’Urbanisme, i Josep Oliveras, president de la SCG, es va obrir la taula rodona amb els moderadors Rafael Giménez-Capdevila, secretari de la Junta de Govern de la SCG, i Joan Pere Gensane, geògraf consultor, soci de la SCG.

El tema de la taula rodona era següent: L’Alta Velocitat i la cooperació transfronterera: quins impactes creuats per als territoris implicats? Hi van participar Patrick Baudu, president de l’Atelier d’Urbanisme, Joan Becat, professor honorari de geografia de la Universitat de Perpinyà, autor del llibre La independència de Catalunya, quin futur? De la dictadura franquista a l'autonomia i a l'autodeterminació (2013), Xavier Ludevid, arquitecte, gerent d'urbanisme de l'Ajuntament de Figueres, Jaume Feliu, professor de geografia de la Universitat de Girona i vocal de la Junta de Govern de la SCG.

Globalment els ponents van coincidir sobre el fet que era massa d’hora per quantificar l’impacte del TAV sobre les diferents ciutats. Tot i això, durant la discussió es van abordar diferents temes relacionats amb la nova infraestructura. Com les ciutats de Perpinyà, Figueres i Girona s’hi van preparar? Com pot afectar l’atractivitat territorial de les tres ciutats, el seu punt de vista respecte a la metropolitanització barcelonina i a les relacions transfrontereres? Com els afectarà la transició nacional iniciada a la Catalunya del Sud?

 
Es va veure que Perpinyà va anticipar més, tot i per un resultat ambivalent, amb la coexistència d’èxits urbans atenuats per la impaciència transformada en decepció de cara a la gran esperança posada pels habitants de Perpinyà en “l’efecte TGV” a nivell de recuperació de la situació econòmica i d’atractivitat del territori. Girona no va anticipar tant l’arribada de la LAV però s’integra més dins la globalització. Es caracteritza per un teixit industrial més potent que s’expressa principalment pel seu nivell d’exportacions. Les comarques gironines exporten 4 vegades més que la Catalunya del Nord (4.000 milions d’euros contra 1.000 milions l’any 2012).

Figueres aprofita més la reducció de l’espai-temps amb Barcelona sense que això perjudiqui els serveis de trens regionals a la línia convencional. Tots els ponents es van acordar a dir que era important ampliar els serveis i horaris del TAV entre les ciutats catalanes del sud i Perpinyà i portar a terme un servei de trens regionals fins a Perpinyà (ampliant el servei Avant o articulant serveis regionals del Llenguadoc Rosselló i de Catalunya – tot i el tema del peatge del túnel que dificulta la rendibilitat de l’operació).

Joan Becat va recordar que en el seu Atles de Catalunya Nord publicat l’any 1977, ja es parlava de la inserció de Perpinyà dins l’àrea d’influència de Barcelona. Avui, ja és una realitat. La influència de Barcelona va fins i tot més enllà de la Catalunya del Nord, aprofitant el feble pes demogràfic, econòmic i polític de Montpeller (que s’expressa a la vista de tots en el projecte de reforma territorial de les regions franceses), i la falta de protagonisme de Marsella al territori del sud de l’Estat francès.