<<< retrocedir  Efectivament, mitjançant diferents mapes, es va poder apreciar la posició estratègica de l’estació en el sistema de mobilitat rossellonès. Pel que fa a l’organització territorial de la Catalunya del Nord, Perpinyà, amb els seus 117.000 habitants, es posiciona al centre d’una àrea urbana macrocefàlica de gairebé 300.000 habitants. Perpinyà és una àrea metropolitana ubicada en el potent corredor mediterrani i prop de la frontera francoespanyola, fora de les influències directes de Tolosa de Llenguadoc (a 200 km) i Montpeller (a 160 km). Aquesta posició geogràfica li permet guardar una certa capacitat de desenvolupament autònom. Tot i això, li falta massa crítica per atraure més inversors i classes socials creatives i productives. Necessita integrar-se en una xarxa urbana potent per poder existir a escala europea. La realització de la nova línia d’alta velocitat li obre la possibilitat de formar part de la ciutat de ciutats que és Catalunya, estrenyent llaços amb Figueres i Girona, participant en l’òrbita directa de la “ciutat-món” barcelonina. La línia d’alta velocitat és un primer pas. El segon serà el d’un servei regional transfronterer que materialitzarà aquest nou eix econòmic, social i cultural de proximitat.

Tornant a l’escala del projecte. Els canvis derivats d'aquest projecte també afecten la xarxa viària del barri i de la ciutat. La nova estació s’obre a una avinguda que empalma directament amb les diverses variants aprofitant la supressió d’un pas a nivell, la creació d’un enllaç amb l’eix viari est-oest i d’una avinguda que connecta una nova zona urbana nascuda de la recuperació d’antics terrenys històricament dedicats a l’estació de mercaderies. Podem afegir-hi mesures d’ordenació i regulació del trànsit rodat i d’estacionaments, el traçat i dimensionament de les vies públiques ja existents o projectades, la millora de les connexions de proximitat: creacions de carrils i places dedicades a les bicicletes, millora de l’accés per a vianants i de les connexions a banda i banda de la línia fèrria, etc.

 
Cal afegir que no es parla només d’un equipament de transport sinó també d’una oportunitat històrica per millorar barris perifèrics i crear noves urbanitzacions a Perpinyà, denses, i sostenibles (fins a 1.700 habitatges programats, una part dels quals protegits - projecte de 35 hectàrees). Amb la rehabilitació de les antigues naus industrials, un nou barri s’està creant a l’entorn de l’edifici emblemàtic de la “Comunitat d’Aglomeració” de l’arquitecte Dominique Perrault. Un edifici de vidre que canvia la imatge que el visitant pot tenir de la ciutat.

A continuació, els visitants es van dirigir cap a la plaça de l’estació històrica, la del segle XIX, ara fa poc urbanitzada de nou, per fer la “foto de grup” davant de la façana principal de l'edifici, l’interior del qual està actualment en rehabilitació. Des d’aquesta plaça, ens trobem davant de l’eix vertebrador del barri de l’estació (avinguda General de Gaulle) que connecta en línia recta estació i plaça de Catalunya i millora una perspectiva visual d’interès. L’avinguda va ser reformada fa pocs anys i rep un nou carril bus-bici de 4,50 m d’amplada.

2. Trajecte a peu cap al centre de Perpinyà, a càrrec de Joan Pere Gensane

A partir d’aquí es va començar el recorregut des del barri de l’estació cap al centre de la ciutat amb Joan Pere Gensane (geògraf consultor, soci de la SCG). L’objectiu era d'anar resseguint una mena de fil conductor que parteix de les diferents realitzacions del projecte urbà portat per l’Ajuntament de Perpinyà des del 1993.

Una primera parada es va fer al barri de l’estació mateix (plaça de Bèlgica). Un barri que va néixer a finals del segle XIX amb l’arribada de la via fèrria, molt densificat, amb deficiències internes de comunicació, amb problemes de degradació de la situació social i comercial que avui dia constata que el seu futur torna a dependre del tren.