El 13 de febrer del 2014, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, tingué lloc l’acte de presentació del llibre Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès, reedició de l’obra publicada per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1921. Aquesta publicació ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, en el marc del Centenari de la Mancomunitat, a l’empara del conveni de col·laboració signat entre la Diputació i l'IEC.

Hi intervingueren el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el de la Societat Catalana de Geografia, Josep Oliveras, que emmarcaren la conferència de l’historiador Jordi Casassas i Ymbert, professor de la Universitat de Barcelona, sobre el tema: La significació política i institucional de la Mancomunitat per al catalanisme.

Joandomènec Ros saludà la publicació d’aquest volum per les aportacions en terminologia, un patrimoni que ara es pot aprofitar per al diccionari científic de l’IEC, en curs d’elaboració.

Josep Oliveras remarcà l’interès per a la Geografia d’aquesta obra, que Jesús Burgueño, vicepresident de la Societat i professor a la Universitat de Lleida, fa palès a l’estudi introductori que encapçala la reedició. També esmentà la llarga trajectòria de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana de Geografia.

L’historiador Jordi Casassas féu una breu dissertació sobre el context polític en el qual es gestà la Mancomunitat de Catalunya, entre 1907 i 1914. La presentació del projecte de llei de reforma de l’administració local el 1907 marcà l’inici efectiu del procés que conduí a la creació de la Mancomunitat de Catalunya set anys més tard. Tanmateix, pel camí hagué de fer front a les conseqüències de la Setmana Tràgica de 1909, que desfermà un furibund anticatalanisme del govern espanyol. De fet, assenyalà el ponent, l’animadversió de la cultura política espanyola d’aquells anys envers la identitat catalana s’accentua pel sol fet que aquesta es mostra cada cop amb més força. Es tracta d’un moment de creixement del catalanisme, que es concreta amb la construcció d’institucions per part de la societat civil, com el mateix IEC, i la reivindicació de l’autogovern.

Per cloure l’acte, Salvador Esteve adreçà unes paraules, on remarcà la importància de l’obra feta per la Mancomunitat de Catalunya. [Rafael Giménez-Capdevila]

 
Amb la col·laboració de: