La conferència inaugural de les activitats del curs 2013-14 de la Societat Catalana de Geografia (SCG) va ser pronunciada pel geògraf Vincent Berdoulay, professor de la Université de Pau et des Pays de l’Adour, el proppassat dijous 24 d’octubre a la sala Puig i Cadafalch de l’IEC davant d’un públic selecte. Com va manifestar Josep Oliveras en la presentació de l’acte, resulta difícil condensar la trajectòria científica del professor Berdoulay en poques paraules, atesa la seva significació i importància en el domini de la recerca sobre el pensament geogràfic contemporani tant a França com arreu del món. El seu estudi, ja un clàssic, La formation de l'école française de géographie : 1870-1914 (1981), arribarà aviat a la tercera edició. D’altra banda, la seva presència a la comissió de Pensament Geogràfic de la Unió Geogràfica Internacional, és bona prova del reconeixement adquirit per les seves recerques i publicacions.

En agrair les paraules encomiàstiques que li havia dispensat el president de la SCG, el professor Berdoulay va confessar que, en embocar el curs actual, s’havia proposat no acceptar cap mena d’invitació per assistir a qualsevol acte científic per celebrar fora de la seva universitat. Les feines pendents l’assetgen i l’apressen. En ser convidat a parlar sobre Paul Vidal de La Blache, però, no s’ho va fer repetir dues vegades. I va justificar l’excepció per tres motius. Sempre ha considerat Vidal com la clau de volta del

pensament geogràfic francès del tombant dels segles dinou a vint i, per això mateix, li ha dedicat una part molt considerable de la seva recerca. No podia deixar de parlar-ne. A més a més, s’ha adonat que, durant els darrers anys, s’ha incrementat l’interès per Vidal en els estudis geogràfics, el més sovint menats per professionals aliens al món de la geografia, dels països no francòfons. No podia deixar de tustar aquest interès a Barcelona. Finalment, la recepció del volum Paul Vidal de La Blache : geografia general i regional : l'obra a Annales de géographie (1891-1919) (2012), editat per l’entitat que el convidava, el va acabar de convèncer, per si encara no ho estava, de l’oportunitat de traspassar els Pirineus en ple octubre.

Les motivacions suara esmentades, van reaparèixer, d’una manera o altra, al llarg de l’exposició de la conferència. Sota el títol “Paul Vidal de La Blache et la modernité”, el professor Berdoulay va assajar una crítica de l’estereotip (negatiu) que acompanya la figura humana i científica del geògraf de Pesenàs en l’entorn de la geografia universitària francesa dels darrers decennis. No es va entretenir pas gaire en relativitzar el clixé de meridional froid que se li ha penjat a partir del posat tibat, no pas encarcarat, que delaten les fotografies d’època conservades. N’hi va haver prou amb el repàs dels trets essencials de la seva biografia per a endevinar una semblança molt més temperada i propera del personatge, en els

seus èxits i en les seves dissorts, algunes de les quals prou tràgiques i doloroses, tot plegat portat amb capteniment i dignitat. No era pas del vessant més humà de la personalitat de Vidal sobre allò que volia estendre’s el conferenciant. Però l’apunt vital era imprescindible perquè la crítica de l’estereotip del vessant científic, en la perspectiva d’elucidar el seu grau d’adhesió a la modernitat, no podia deixar de banda la integració en el corrent de l’individu modern, el del període que va de 1870 a 1914. Amb aquest plantejament, el conferenciant va revisar el posicionament de Paul Vidal de La Blache en sis direccions.

En primer lloc, es va preguntar sobre què podem entendre per un “Vidal modern”. Atent a tota mena d’innovacions, sobretot dels progressos dels mitjans de comunicació com a factor crucial i motor de les transformacions del territori, des dels canvis en les demarcacions administratives fins al creixement de les ciutats, Vidal reconeixerà i assumirà el context de liberalisme econòmic en el qual es produeixen. El treball sobre La France de l’Est (1915) serà la peça definitiva del seu pensament i posicionament sobre la temàtica, allunyats, doncs, del Vidal tradicionalista propalat per  seguir >>>
 

La fotografia del conferenciant és de C. Montaner (SCG).